Potser és l'hora que ens replantegem el fet de tenir al Prat un carrer en homenatge al corrupte rei emèrit

El 22 de juliol de 1969 les Corts Generals d'Espanya, a proposta del dictador Francisco Franco, van designar a Joan Carles de Borbó com a Cap d'Estat, a títol de rei i amb el títol provisional de príncep d'Espanya.

51 anys després d'aquell nomenament, aquesta institució herència del franquisme viu avui les seves hores més baixes entre els repetits escàndols de corrupció o de faldilles.

Potser ara seria el millor moment per replantejar-se la decisió que al seu dia va prendre el nostre ajuntament de dedicar-li en homenatge un passatge del Prat a l'avui emèrit rei Borbó.

No pensem que la corrupció, la cobdicia, ni tampoc el seu cada cop més qüestionat paper durant el cop d'estat del 23-F (a pesar del relat oficial que ens han intentat colar durant molts anys), sigui sota cap circumstància digne de cap mena d'homenatge públic.

De la mateixa manera, volem recordar al nostre ajuntament que el 14 d'abril de l'any 2016 aquest mateix passatge (tal i com mostra la fotografia que adjuntem) va ser objecte d'una acció de denúncia pública per part de les joventuts d'ICV mitjançant la col·locació al mateix d'una bandera espanyola republicana.

Per memòria i dignitat. Esborrem els carrers franquistes del Prat.

‘Esborrem el feixisme’ reivindica l’eliminació de la darrera placa d’habitatge amb simbologia de La Falange

«Divendres passat en el marc de la celebració del 10è cercatasques antifeixista de festa major la campanya ‘Esborrem el feixisme, dignifiquem els carrers’ va reivindicar l’eliminació de la darrera de les plaques d’habitatges de La Falange què quedava a El Prat a un edifici construït per l’Instituto Nacional de la Vivienda franquista».

 Extret de elpratllibertari.cat 

Situada al número 38 del carrer Enric Morera, bona part de la resta de plaques ja van ser retirades per part del consistori arran de la presentació al ple municipal el març de 2009, d’una moció presentada per la citada plataforma antifeixista amb el suport de més d’una quinzena d’entitats i col·lectius locals, o bé per l’acció dels mateixos antifeixistes, prèvia i posteriorment a la presentació de la moció. Els antifeixistes reivindiquen en un comunicat que “nou anys aquella decisió del ple municipal s’ha fet efectiva“, “no pas mitjançant la institució sinó mitjançant l’acció directa”. Durant la passada edició del carcatasques ja va ser enretirada un altre placa al carrer Jaume Casanoves.

La citada iniciativa presentada al ple a més a més de la desaparició de les plaques de l’antic ministeri de vivenda, demanava canviar els noms dels carrers relacionats amb el franquisme, i el compromís del consistori per realitzar un acte de desgreuge a les víctimes del règim feixista, la pressió per l’anul·lació dels judicis, i acabava amb una crítica a l’actuació del consistori d’IC-V, denunciant que en 30 anys de mandat “no s’havien encarregat ni tan sols de conèixer exhaustivament l’abast total de la repressió a la població”.

El juliol de 2013 l’Ajuntament va aprovar el canvi de 3 dels 7 carrers franquistes en un ple mogut per les protestes dels antifeixistes, substituint la nomenclatura dels carrers Alcalde Ferrer i Monés, Joan Vila Dalmau i plaça Avicultor Colominas, tots tres, alcaldes durant el franquisme, per Aragó, Vicente Ferrer i Granja Colominas. Els antifeixistes es queixaven del fet que una notificació lliurada dos dies abans va ser l’única comunicació, i de no haver estat convidats a participar en la Comissió del Nomenclàtor que va aprovar aquesta resolució, contravenint les promeses expressades en el ple de quatre anys abans quan es va plantejar la qüestió. I es lamentava “de la oportunitat perduda per canviar-los”.

Ara mateix al Principat encara hi ha més 3.000 símbols vinculats a la dictadura, la immensa majoria dels quals són plaques d’habitatges als edificis construïts per l’Instituto Nacional de la Vivienda franquista, si bé també hi ha desenes d’elements relacionats amb la retolació de carrers, monuments, tombes i làpides, creus o grafits i rètols pintats, entre d’altres.

Un cens de l’any 2010 del Memorial Democràtic de la Generalitat xifra en 3.647 els símbols franquistes que restaven a Catalunya, una xifra que no està actualitzada però que ha baixat els darrers anys, després que diversos ajuntaments hagin retirat de l’espai públic elements vinculats al franquisme.

L’AJP recupera la plaça Durruti per rememorar la proclamació de la república i la memòria antifeixista

Aquest matí les autoritats municipals han esborrat i restituït de nou el nom a la plaça Espanya, després que el passat 14 d’abril, les plaques de la plaça despertessin sota l’antiga denominació anterior a l’ocupació de les tropes franquistes a finals de gener de l’any 1939. Plaça Buenaventura Durruti. Dedicada durant la guerra civil en memòria del sindicalista i revolucionari anarquista de la CNT, Buenaventura Durruti, qui va morir el 20 de novembre de 1936 lluitant en la defensa del Madrid al costat de prop de 2.000 milicians de la coneguda com la columna Durruti.

Al llarg de la seva història, aquesta plaça ha tingut tres denominacions oficials. No obstant això, popularment és coneguda com a plaça dels autobusos, ja que era aquí on antigament tenien la parada els autobusos que anaven cap a Barcelona.

El primer nom oficial que va rebre va ser el de la plaça de la Mancomunitat i posteriorment, durant la guerra civil, es va canviar pel ja citat nom de plaça Buenaventura Durruti, en homenatge a qui es va convertir en un símbol de la lluita contra el feixisme i la revolució social del 36. Finalment, el vigent nom de plaça Espanya es va establir en acabar la guerra per les noves l’autoritats franquistes. Aquesta denominació què s’ha mantingut fins al dia d’avui.

El 12 d’octubre de l’any 2006 la plaça ja va ser objecte d’una primera acció similar, què s’ha anat repetint especialment des de l’inici l’any 2009 d’una campanya per eliminar els carrers franquistes del Prat, en el marc de la qual cada Festa Major, un cercatasques antifeixista canvia mitjançant cartells el nom a la plaça.

El lloc ha estat històricament vinculat a la classe treballadora del municipi, ja que per allí passaven els homes i dones que anaven a treballar a les fàbriques. Aprofitant aquest fet, es van obrir bars i locals que solien ser punts de reunió de grups de caire esquerrà o llibertaris.

En un d’aquests locals es reunien diverses associacions del municipi, incloses les primeres amb dones en la seva junta directiva, com “Els Amics de Mèxic” de caràcter progressista, o la Societat Cultural Ibis, un dels centres del moviment obrer llibertari de la localitat al començament del segle XX.

L’acció va ser portada a terme per l’Assemblea de Joves del Prat (AJP) en commemoració del 87 aniversari de la proclamació de la República el 14 d’abril de 1931. Aquests joves, autoproclamats com “els néts i besnéts del cinturó vermell del Baix Llobregat”, volien reivindicar així el “llegat revolucionari” del període república, com a part de la història a “no oblidar l’ocorregut i recuperar per aprendre dels exemples de lluita de la classe treballadora”.

Més enllà d’uns carrers franquistes

 El debat que en aquests darrers anys s’ha generat a propòsit de la demanda de canvi de nom de carrers amb denominació franquista, ha tret a la llum tota una sèrie d’evidències que mostren el desconeixement generalitzat sobre aquest període i l’existència d’una sèrie de tòpics i llocs comuns que dificulten enormement qualsevol aproximació seriosa.

Segurament no trobarem un període històric com la guerra i el franquisme amb més mitologia i èpica associada. Qui més qui menys té un pare, mare avi, àvia, oncle o tieta que han anat recitant en els dinars “batalletes” que han enriquit les cosmogonies familiars. Evidentment, per lògica biològica, els protagonistes directes d’aquella maldenominada guerra civil han anat desapareixent, i sense ells s’han anat apaivagant les passions traumàtiques dels debats sobre el tema, però pel que fa al franquisme, sembla que encara haurem d’esperar algunes generacions per deixar de sentir allò de que “con Franco (o contra Franco) es vivia millor”, sense cap fonament més que haver-lo sentit cridar a l’avi.

Esborrem el feixisme intervé a la tertúlia del programa Planeta Prat d'el Prat Ràdio

Joan Montblanc en nom de la campanya "Esborrem el feixisme, dignifiquem els carrers" va ser convidat a intervenir a la tertúlia del programa Planeta Prat d'el Prat Ràdio, el passat 5 de Juliol.

Us oferim l'enllaç per poder-ho escoltar:
http://www.ivoox.com/tertulia-5-07-2013-audios-mp3_rf_2188491_1.html

Aprovat el canvi de 3 dels 7 carrers franquistes en un ple mogut

Extret de La Riuada

Satisfacció, amb mal regust de boca, de la Plataforma Esborrem el feixisme. El col·lectiu antifeixista es felicita pel canvi de 3 carrers amb nomenclatura franquista, però posa sobre la taula l'existència encara de 4 vies públiques amb noms relacionats amb la dictadura i es lamenta de la oportunitat perduda per canviar-los.

 El ple municipal del Prat del 3 de juliol ha aprovat la substitució de nomenclatura dels carrers Alcalde Ferrer i Monés, Joan Vila Dalmau i Plaça Avicultor Colominas, tots tres, alcaldes durant el franquisme. Els nous noms seran Aragó, Vicente Ferrer i Granja Colominas. Una notificació lliurada dos dies abans va ser la única comunicació que va rebre Esborrem el feixisme, que no ha participat a la Comissió del Nomenclator que va aprovar aquesta resolució. Tot i el poc marge de temps, la Plataforma ha organitzat una concentració i ha demanat una intervenció d'urgència al ple que se'ls ha permès.


Un membre del col·lectiu ha près la paraula a la sala de plens per a explicar la valoració d'Esborrem el feixisme del procés: excessiva dilació en el temps, manca de transparència i participació, i una conclusió insuficient. Va recordar que el rector Farrés i Poch, el farmacèutic Josep Guilera, el rector Martí i Piñol i Victor Casanovas, noms que encara es mantenen, van ser personatges directament relacionats amb la dictadura i les seves institucions més properes, com l'església i la Falange. Alguns d'ells van ser responsables de l'entrada i sortida de represaliats a la presó. El col·lectiu també subratlla la falta de celeritat del govern local (ICV-PSC) en la retirada de les plaques del Ministerio de la Vivienda franquista, que recorden van haver de començar a treure-les ells amb les <>.

Manifest al ple per l'eliminació de tots els carrers franquistes del Prat

Han passat 4 anys però encara queden 4 carrers franquistes. 

Ni 7 ni 4! no en volem cap, de carrer franquista al Prat!!

Han hagut de passar quatre anys perquè els membres de l’equip de govern d’ICV-PSC reconeguin que al nomenclàtor del Prat hi ha carrers dedicats a personatges franquistes i s’hagin decidit a treure'n alguns. Que a l’any 2013 això passi, a més de ser una vergonya, explica moltes coses de l’amnèsia històrica sobre la que s’ha construit aquesta societat. Que un equip de govern, que teòricament es declara hereu de les víctimes del franquisme, hagi trigat tants anys en reaccionar a la demanda d’esborrar-los, quan hauria de ser, i així es va declarar, totalment favorable i coincident amb la mateixa, explica moltes altres sobre com afecta l’exercici del poder, generant actituds autoritàries i de menyspreu cap a tot el que no controla i pugui assenyalar-li alguna equivocació, i també sobre la qualitat d’aquesta democràcia, convertida en un monopoli tancat únicament a la iniciativa dels partits. 

Es substituiran 3 dels 7 carrers amb noms franquistes

Extret de La Riuada

El ple municipal del 3 de juliol inclourà un punt sobre nomenclàtor on s'aprovarà la substitució de dos carrers i una plaça del Prat que tenen noms franquistes. Així informava a la Riuada la Plataforma 'Esborrem el feixisme, dignifiquem els carrers', que era avisada aquest mateix dilluns dia 1, a dos dies del ple, de l'aprovació dels canvis.

La Plataforma per la seva banda ha convocat una concentració davant l'ajuntament el mateix dimecres a les 18.30h. Tal i com informen a través de les xarxes socials, el col·lectiu es felicita pels canvis però denúncia l'existència encara de quatre noms de carrers i places relacionats amb el franquisme que no es canviaran, i mostren el malestar per la falta d'antel·lació en l'avís.

 

Quatre anys d'espera

Tots i totes cap al ple municipal per l'eliminació de tots els carrers franquistes del Prat

Avui 1 de juliol l'Ajuntament informa a la Plataforma "Esborrem el Feixisme, dignifiquem els carrers" del Prat que durant el ple del proper 3 de juliol, aquest dimecres, s'aprovarà el canvi de 3 dels 7 noms de  carrers amb nomencaltura franquista que des de la plataforma es demanaven canviar.

Els tres noms que es canviaran i els seus substituts són:

Alcalde Ferrer i Monés, que passarà a ser Aragó.
Joan Vila Dalmau, que passarà a ser Vicente Ferrer.
Plaça Avicultor Colominas, que passarà a ser Granja Colominas.

Els noms restants que no es canviaran són: Rector Farrès i Poch, Victor Casanovas, Josep Guilera i Molas, Rector Martí i Piñol.

Des de la Plataforma Antifeixista del Prat convoquem el mateix dia del ple, dimecres 3, a les 18.30h concentració davant l'ajuntament per mostrar la satisfacció per la petita victòria, però també per reclamar la retirada de tota la nomenclatura i simbologia franquista del Prat.

L'equip de govern continua permetent carrers franquistes

Ara fa quatre anys, un 25 de gener de 2009, un grup d'individus i diversos col·lectius agrupats en la plataforma Esborrem el Feixisme, vam fer un homenatge a la plaça de la Vila a les víctimes del franquisme en motiu del 70è aniversari de l'ocupació de la nostra població per les tropes franquistes, amb membres del Teatre Kaddish El Prat i l'actuació musical del cantautor local Bitxe i Gemma.

L'homenatge va voler evitar en tot moment la utilització partidista de les víctimes del franquisme i la reapropiació de la seva lluita per fer proselitisme per qualsevol sigla, ja fos del passat o del present.

Això era precisament el que havia succeit en el debat què es va fer al congrés sobre la malaurada llei de memòria històrica, la qual va fracassar, entre d'altres coses, perquè els partits la van convertir en una baralla on es van prioritzar els seus interessos particulars oblidant la base historiogràfica de l'assumpte, el sentit de demanda de memòria i l'objectiu de restitució de les víctimes de la dictadura. El nostre era un homenatge obert a totes les víctimes pratenques independentment de la seva filiació i on tothom pogués sentir-se identificat i inclòs. Cap bandera ni cap sigla havia d'enfrontar-nos en el seu record, i per suposat, per respecte a la seva lluita, no ens podíem permetre repetir el lamentable espectacle què en aquest assumpte estaven donant els partits amb les seves misèries particulars. El fet què des del teixit associatiu es prengués una iniciativa com aquesta, què en 70 anys fos el primer homenatge públic fet al Prat a les víctimes del franquisme, per vergonya de governants, i què no es deixés que cap sigla se l'apropiés, va emprenyar molt a l’equip de govern d’ICV, que com el més trist dels governadors civils va intentar prohibir-lo escudant-se en una absurda qüestió de manca de permisos. Plantejar-se prohibir un acte d'homenatge a les víctimes del franquisme no deixa de tenir la seva profunda càrrega evocadora.

El ple no es decideix a canviar el nom dels carrers franquistes del Prat

Extret de la Riuada

La resolució del canvi de nom dels carrers franquistes continua estancada. Segons han assegurat fonts acreditades a la Riuada, la comissió de nomenclàtor, que era l’encarregada de resoldre la qüestió, va prendre una decisió el mes d’abril passat en la darrera reunió que van celebrar. El nom dels carrers a substituir per la seva relació amb el franquisme s’ha decidit fa temps, però un cop passat aquest tràmit el ple municipal és qui ha de ratificar l’acord i incomprensiblement des d’aquella data aquest assumpte no ha aparegut a cap ordre del dia.

Les raons d’aquesta aturada poden ser diverses, i sens dubte tenen molt a veure amb la conflictivitat que ha rodejat l’assumpte des del principi. La moció presentada per la plataforma “Esborrem el feixisme, dignifiquem els carrers” en el ple de març de 2009 va aixecar polseguera i va ser rebuda amb molta tensió pels partits polítics que, tot i votar-la majoritàriament, no van evitar un encès debat amb els membres de la mateixa que marcaria les relacions posteriors. Des de llavors la plataforma ha criticat reiteradament la tardança en la resolució de l’assumpte, arribant a fer diverses accions com la del passat mes de gener en que van pintar de vermell totes les plaques dels carrers denunciats.

"Esborrem el feixisme" insta de nou al consistori a abordar la qüestió dels carrers franquistes del Prat

La Campanya "Esborrem el feixisme, dignifiquem els carrers" hem tornat a introduir una instància al consistori perquè tracti en el pròxim ple de març la qüestió dels carrers franquistes que encaren perduren al Prat, tot just 3 anys després de que en març de 2009 presentessim al ple la iniciativa popular per la recuperació de la memòria històrica, on demanavem la seva immediata substitució. Aquesta instància és idèntica a la que vem presentar l'any passat, on se'ns va respondre que aquest assumpte no seria resolt fins que no passessin les eleccions municipals de maig de 2011. Davant l'evident i reiterat incompliment d'aquest compromís hem tornat a demanar una resolució definitiva, sigui en el mateix ple o constituint la comissió de nomenclàtor, fent-nos arribar als impulsors de la iniciativa una resposta en el període més breu possible.

Tots els carrers franquistes del Prat han estat esborrats

[Comunicat]

FORA ELS CARRERS FRANQUISTES DEL PRAT DE LLOBREGAT

Aquesta nit del 25 de gener de 2012, aniversari de l’ocupació del Prat de Llobregat per les tropes franquistes, hem pintat de vermell més d’una vintena de plaques de vuit carrers que encara mantenen denominacions de persones directament relacionades amb el règim franquista a la nostra població. Aquests dies els veïns han rebut informació a les bústies sobre la realitat de la denominació del carrer on viuen i la resistència del consistori d’IC-PSC a possicionar-se davant la demanda del seu canvi de nom ara fa tres anys. Concretament hem actuat als carrers dels tres alcaldes franquistes: Rafael Ferrer i Monés, Joan Vila i Dalmau i Josep Colominas Vergés; el mossèn del període Rector Farrés i Poch; els dels “caidos por Dios y por España”, Victor Casanovas i Rector Martí i Piñol, el del farmaceútic falangista Josep Guilera i Molas, i el de la rebatejada el març de 1939 com plaça Espanya i que s’havia denominat inicialment Mancomunitat i Durruti durant la guerra civil.

Rafael Duarte, emplaça la resposta sobre la qüestió dels carrers franquistes un cop passades les municipals.

Interpel·lat per la plataforma "esborrem el feixisme, dignifiquem els carrers", Rafael Duarte, tinent d'alcalde i portaveu del govern municipal, ha assegurat a la part final del Ple, a l'apartat de precs i preguntes, que al respecte d'aquesta qüestió s'ha començat a treballar però que encara no hi ha consens. Duarte ha declarat que "la comissió de nomenclàtor fins al moment no ha estat capaç d'arribar a cap conclusió unànime al respecte", i que "el que farà el govern, es esperar a que les properes eleccions, decideixin una nova composició de la comissió de nomenclàtor abans d'abordar la modificació o no, d'aquest carrers."

Aquesta plataforma antifeixista ja va presentar al març de 2009 un document per retirar les plaques franquistes de diversos carrers pratencs.

+ info: www.youtube.com/watch?v=sjMJ7r7jalY#t=2m42s

Demanen al consistori una resposta sobre els carrers franquistes

La plataforma Esborrem el feixisme, dignifiquem els carrers ha demanat que en el proper ple de març el consistori es posicioni sobre el canvi de noms de carrers relacionats amb el franquisme a la ciutat.

El grup va impulsar una iniciativa popular per la recuperació de la memòria històrica al Ple de març de 2009 amb el suport d’una dotzena d’entitats i col·lectius, on demanaven la substitució d’alguns carrers de personatges relacionats amb la dictadura franquista.

Coincidint amb el segon aniversari volen que «aquest punt consti en l’ordre del dia del proper Ple de març», en entendre que «ha passat temps més que suficient» des de llavors i del seu posterior debat, ara fa un any, a la comissió de Nomenclàtor. Allà es va arribar al compromís de redactar un informe on es recollissin les qüestions debatudes sobre aquest tema per poder resoldre’l posteriorment en sessió plenària.

Els cens de simbologia franquista del departament d'Interior ignora els carrers franquistes

El Memorial Democràtic, institució per a la recuperació de la memòria històrica, ha fet públic a internet el recull de simbologia franquista que ha trobat arreu de Catalunya.

El recull no fa esment ni al Prat ni a cap altre municipi, d'aquells carrers amb nomenclatura franquista. És aquesta, juntament amb la retirada de les plaques del Ministerio de la Vivienda, una de les principals reivindicacions de la Plataforma Antifeixista del Prat que apuntava l'any passat l'existència de carrers dedicats a personatges relacionats o directament implicats amb la dictadura.

En són casos els de tres alcaldes franquistes: Rafael Ferrer i Monés, Joan Vila i Dalmau i Josep Colominas Vergés; el mossèn del període Rector Farrés i Poch; els dels “màrtirs” de la Guerra Civil: Víctor Casanovas i Rector Martí i Piñol, i el del farmacèutic Josep Guilera i Molas

Tot i així, entre les poblacions on s'hi troba la simbologia de tall feixista hi ha El Prat, amb un total de 48 símbols comptabilitzats, tots ells plaques del Ministerio de la Vivienda. Es tracta d'aquelles que pengen a sobre dels portals dels blocs de pisos i es poden reconèixer amb facilitat perquè s'hi poden veure el jou i les fletxes que va adoptar la Falange Española com a símbol.

Unes plaques que per altra banda l'Ajuntament, arran de les reinvidcacions de la Campanya 'Esborrem el feixisme, dignifiquem els carrers' va començar a treure el passat mes de maig. El concistori en va retirar llavors 32, en restarien per retirar una quinzena.

L'ajuntament comença a retirar part de les plaques falangistes

El passat mes de maig el consistori va procedir a la substitució de 32 plaques amb simbologia franquista per d’altres de l’empresa pública ADIGSA. L’acord pres a la Comissió de Nomenclàtor es deriva de la iniciativa per la desaparició de la simbologia franquista dels carrers presentada al ple de març de 2009 per la plataforma Esborrem el Feixisme.

El març es van fer dues reunions de la Comissió (veure la Riuada 0), on membres de la Plataforma van demanar el compliment de l’acord municipal de retirada de les plaques de l’any 2005 i la substitució del nom de set carrers que consideraven relacionats amb el franquisme. Un membre d’aquesta entitat ha declarat a la Riuada que «tot i alegrar-nos per la retirada de plaques, encara esperem una mesura idèntica sobre els noms dels carrers». En aquest sentit, la Comissió va acordar recollir les informacions aportades i derivar-les al Ple: «Serà aquest, per unanimitat, majoria qualificada o simple, qui aprovarà o no que determinats noms formin part dels carrers de la ciutat». Tot i això, aquest tema encara no té data.

El plenari municipal decidirà si manté els noms dels carrers franquistes d’El Prat

Un any ha passat des de que la plataforma “Esborrem el Feixisme, dignifiquem els carrers”, amb el suport d’una dotzena d’entitats i col·lectius, va presentar al ple de març del 2009 una iniciativa per a la recuperació de la memòria històrica. Aquesta va aixecar molta polèmica especialment per la demanda de canvi de nom d’alguns carrers.

Des del ple es va derivar l’assumpte a la comissió de nomenclàtor, conformada per representants dels grups polítics, tècnics municipals i representants cívics, que fins llavors portava molts mesos inactiva. El passat mes de març, finalment, van convocar a representants de la plataforma, i van assistir-hi tres historiadors locals que van defensar la demanda en dos sentits: la desaparició de les plaques falangistes, basada en un acord consistorial d’octubre de 2005, que continua incomplint-se tot i l’acord de retirar-les, i la substitució de carrers relacionats amb el franquisme, seguint les exigències que marca la recent llei de Memòria Històrica.

Tot i que el sentit inicial de la proposta era, segons paraules de la mateixa plataforma al ple, debatre la totalitat dels noms posats durant el període, set van ser els carrers que van considerar prioritaris: els de tres alcaldes franquistes: Rafael Ferrer i Monés, Joan Vila i Dalmau i Josep Colominas Vergés; el mossèn del període Rector Farrés i Poch; els dels “màrtirs” de la Guerra Civil: Víctor Casanovas i Rector Martí i Piñol, i el del farmacèutic Josep Guilera i Molas. Van esmentar també la pervivència d’altres noms que continuaven vigents i van substituir antigues denominacions que no eren afectes al règim, van demanar en aquests casos que s’especifiquessin en les actuals retolacions, i van explicitar una queixa sobre el nomenament en els darrers anys d’un carrer per a Joan Carles I, al seu parer, relacionat directament amb el dictador en ser nomenat pel mateix com el seu successor. Al voltant d’aquests noms es va donar el debat més encès que obligaria a convocar una segona sessió.


Aval de l’Arxiu municipal
L’eix vertebrador de la mateixa van ser les proves documentals, especialment un informe presentat per l’Arxiu Municipal que avalava la relació apuntada pels membres de la Plataforma. En els casos dels alcaldes i el mossèn es va esmentar la Llei de Responsabilitats Polítiques de 9 de febrer de 1939, base de la repressió franquista, on s’especificava com aquests havien de redactar els informes que després eren utilitzats en els sumaríssims, fet que es va poder comprovar amb la signatura d’alguns esmentats. Sobre els denominats “màrtirs” la demanda es basava en el fet d’haver estat nomenats pel règim no pels mèrits dels mateixos sinó principalment per la condició de “Caído por Dios y por España”, i finalment, en el cas del farmacèutic Guilera, per la seva afecció manifesta al bàndol franquista i la seva actuació com a militant de Falange en la signatura d’avals.

Per l’altra banda, alguns participants van qüestionar el sentit de l’iniciativa, presentant un dossier de mèrits d’algunes de les persones, especialment dels mossens esmentats, adduint la seva tasca eclesiàstica i titllant d’anticlerical l’iniciativa. En el cas dels màrtirs van afegir el fet de no tenir cap relació amb el franquisme sinó d’haver estat víctimes de la Guerra Civil lloats posteriorment pel règim. A partir d’aquest debat i la documentació aportada, la comissió redactarà un informe que es trametrà a tots els grups municipals perquè decideixen al ple el futur d’aquests carrers.

Finalment la plataforma esborrem el feixisme, compareix davant la comissió de nomenclator.

Finalment, un any desprès, s’ha acomplert un dels compromisos adquirits pel ajuntament al ple municipal de març de 2009. Tres historiadors en nom de la campanya “esborrem el feixisme, dignifiquem els carrers” van assistir a la reunió de la comissió de nomenclàtor de l’ajuntament del Prat per plantejar la qüestió derivada de l’existència de carrers franquistes al Prat.

Comunicat de la campanya arran del homenatge institucional a les victimes de la repressió franquista

Des de la campanya -Esborrem el feixisme, dignifiquem els carrers-, volem denunciar públicament l'existencia al Prat de carrers dedicats a persones relacionades directament amb el franquisme. Aprofitem aquest acte per demanar, un cop més, la seva desaparició i per denunciar la inhibició de l'Ajuntament dels compromisos adquirits arran de la Iniciativa Popular presentada al Ple de 4 de març de 2009.

- Fa un any, el 25 de gener de 2009, un grup de persones vem organitzar a la plaça de la Vila un homenatge a les víctimes del franquisme en motiu del 70é aniversari de l'entrada de les tropes feixistes a la població. Els organitzadors ens vem trobar amb un munt d'entrebancs per fer un acte com el que avui s'està realitzant. Tres dies abans les autoritats ens informaven de la prohibició de l'acte tot i haver demanat els corresponents permissos amb setmanes d'antel·lació. Si va ser il·lustrativa aquesta prohibició governativa, encara ho fou més l'actitud directa de boicot del consistori fent desaparèixer dels carrers tots els elements que l'anunciaven. Els organitzadors vem acordar seguir endavant tot i l'amenaça d'una prohibició que no es va aixecar fins al darrer moment, i així, d'una forma humilt, emotiva i digna desenes de persones vem poder homenatjar a les víctimes de la dictadura. Només un membre del consistori va fer acte de presència aquell dia. Nosaltres si que estem avui aquí, perque tot homenatge a les víctimes del franquisme ens importen i no anirem o deixarem d'anar segons qui l'organitzi o segons la medalla que ens podem posar.