«Divendres passat en el marc de la celebració del 10è cercatasques antifeixista de festa major la campanya ‘Esborrem el feixisme, dignifiquem els carrers’ va reivindicar l’eliminació de la darrera de les plaques d’habitatges de La Falange què quedava a El Prat a un edifici construït per l’Instituto Nacional de la Vivienda franquista».
Extret de elpratllibertari.cat
Situada al número 38 del carrer Enric Morera, bona part de la resta de plaques ja van ser retirades per part del consistori arran de la presentació al ple municipal el març de 2009, d’una moció presentada per la citada plataforma antifeixista amb el suport de més d’una quinzena d’entitats i col·lectius locals, o bé per l’acció dels mateixos antifeixistes, prèvia i posteriorment a la presentació de la moció. Els antifeixistes reivindiquen en un comunicat que “nou anys aquella decisió del ple municipal s’ha fet efectiva“,
“no pas mitjançant la institució sinó mitjançant l’acció directa”.
Durant la passada edició del carcatasques ja va ser enretirada un altre
placa al carrer Jaume Casanoves.
La citada iniciativa presentada al ple a més a més de la desaparició de les plaques de l’antic ministeri de vivenda, demanava canviar els noms dels carrers relacionats amb el franquisme, i el compromís del consistori per realitzar un acte de desgreuge a les víctimes del règim feixista, la pressió per l’anul·lació dels judicis,
i acabava amb una crítica a l’actuació del consistori d’IC-V,
denunciant que en 30 anys de mandat “no s’havien encarregat ni tan sols
de conèixer exhaustivament l’abast total de la repressió a la població”.
El juliol de 2013 l’Ajuntament va aprovar el canvi de 3 dels 7 carrers franquistes
en un ple mogut per les protestes dels antifeixistes, substituint la
nomenclatura dels carrers Alcalde Ferrer i Monés, Joan Vila Dalmau i
plaça Avicultor Colominas, tots tres, alcaldes durant el franquisme, per
Aragó, Vicente Ferrer i Granja Colominas. Els antifeixistes es
queixaven del fet que una notificació lliurada dos dies abans va ser
l’única comunicació, i de no haver estat convidats a participar en la
Comissió del Nomenclàtor que va aprovar aquesta resolució, contravenint
les promeses expressades en el ple de quatre anys abans quan es va
plantejar la qüestió. I es lamentava “de la oportunitat perduda per
canviar-los”.
Ara mateix al Principat encara hi ha més 3.000 símbols vinculats a la dictadura,
la immensa majoria dels quals són plaques d’habitatges als edificis
construïts per l’Instituto Nacional de la Vivienda franquista, si bé
també hi ha desenes d’elements relacionats amb la retolació de carrers,
monuments, tombes i làpides, creus o grafits i rètols pintats, entre
d’altres.
Un cens de l’any 2010 del Memorial Democràtic
de la Generalitat xifra en 3.647 els símbols franquistes que restaven a
Catalunya, una xifra que no està actualitzada però que ha baixat els
darrers anys, després que diversos ajuntaments hagin retirat de l’espai
públic elements vinculats al franquisme.
