Aprovat el canvi de 3 dels 7 carrers franquistes en un ple mogut

Extret de La Riuada

Satisfacció, amb mal regust de boca, de la Plataforma Esborrem el feixisme. El col·lectiu antifeixista es felicita pel canvi de 3 carrers amb nomenclatura franquista, però posa sobre la taula l'existència encara de 4 vies públiques amb noms relacionats amb la dictadura i es lamenta de la oportunitat perduda per canviar-los.

 El ple municipal del Prat del 3 de juliol ha aprovat la substitució de nomenclatura dels carrers Alcalde Ferrer i Monés, Joan Vila Dalmau i Plaça Avicultor Colominas, tots tres, alcaldes durant el franquisme. Els nous noms seran Aragó, Vicente Ferrer i Granja Colominas. Una notificació lliurada dos dies abans va ser la única comunicació que va rebre Esborrem el feixisme, que no ha participat a la Comissió del Nomenclator que va aprovar aquesta resolució. Tot i el poc marge de temps, la Plataforma ha organitzat una concentració i ha demanat una intervenció d'urgència al ple que se'ls ha permès.


Un membre del col·lectiu ha près la paraula a la sala de plens per a explicar la valoració d'Esborrem el feixisme del procés: excessiva dilació en el temps, manca de transparència i participació, i una conclusió insuficient. Va recordar que el rector Farrés i Poch, el farmacèutic Josep Guilera, el rector Martí i Piñol i Victor Casanovas, noms que encara es mantenen, van ser personatges directament relacionats amb la dictadura i les seves institucions més properes, com l'església i la Falange. Alguns d'ells van ser responsables de l'entrada i sortida de represaliats a la presó. El col·lectiu també subratlla la falta de celeritat del govern local (ICV-PSC) en la retirada de les plaques del Ministerio de la Vivienda franquista, que recorden van haver de començar a treure-les ells amb les <>.

El torn d'intervencions han continuat a l'altra banda de la sala per part dels grups polítics municipals. La rèplica del tinent d'alcalde Rafael Duarte (ICV) ha començat amb un retret dirigit a les persones que van acompanyar la intervenció d'Esborrem el feixisme. Duarte ha criticat als assistents l'ús indegut del terme 'societat civil' i recorda que els regidors i regidores són els <>. El portaveu d'ICV al·lega que governar <> i que requereix <>, i que els noms dels carrers que Esborrem el feixisme denuncia fan referència a <>. El feixisme, absent del debat. Cap referència al paper d'aquests dins del franquisme. Sí que n'hi ha hagut en la intervenció del regidor, i també diputat a Madrid del Partit Popular, Antonio Gallego, que ha manifestat estar d'acord amb canviar les plaques d'aquells noms indicats per Esborrem el feixisme. Però també ha criticat aquesta, segons ell, <> d'un passat que no vol remoure. Ha afegit que caldria retirar també les plaques de vies públiques referides a <>, com és el cas de noms de <>.

Un cop finalitzades les respostes dels grups municipals, Esborrem el feixisme ha demanat tornar a intervenir, per a exercir el dret a rèplica. L'alcalde Lluís Tejedor els ha vetat en dues vegades la paraula però el col·lectiu s'ha fet escoltar. En veu alta, un representant de la plataforma ha criticat a l'alcalde, i altres polítics, la <> i l'incompliment de la proposta llançada per l'equip de govern de que la plataforma participés en la Comissió de Nomenclator durant tot el procés. Els ha recordat també la tensió d'ara fa quatre anys, quan es presentava la moció, on el mateix Duarte va acabar advertint <> als membres de plataforma i per ordres expresses de l'alcalde va anar-los a demanar disculpes un cop acabat el ple.

Quatre anys de campanya

La Plataforma “Esborrem el feixisme, dignifiquem els carrers” va fer el seu primer acte públic un 25 de gener de 2009 a la Plaça de la Vila del Prat de Llobregat organitzant un homenatge a les víctimes del franquisme en motiu del 70è aniversari de l’ocupació militar de la població. Aquest va ser el primer esdeveniment d’aquestes característiques que es feia a la ciutat i no va estar absent de polèmica en intentar anul·lar-lo el consistori governat per ICV-PSC, al·ludint una manca de permisos que finalment no es va executar.

Les relacions entre la Plataforma i el consistori han estat des dels inicis molt tibants, fet que es va comprovar en la presentació al Ple Municipal de març de 2009 d’una Iniciativa Popular per la recuperació de la Memòria Històrica, amb el suport de més d’una dotzena d’entitats i col·lectius, els punts forts de la qual eren la demanda de la retirada de les plaques del Ministerio de Vivienda franquista de la façana de diversos edificis i el canvi de set carrers de la població per la seva relació amb personatges franquistes. La moció tot i ser discutida i votada favorablement per la majoria dels grups polítics, va ser molt polèmica per l’acritud amb que va ser contestada pel portaveu d’ICV, Rafael Duarte.

Mala relació amb el consistori

Des d’aquella demanda fins a l’actual canvi de carrers han passat quatre anys, un període que membres de la plataforma consideren excessiu. Segons fonts de la Plataforma la pertinença de certs membres de la mateixa a col·lectius enfrontats tradicionalment a l’ajuntament i la pretensió d’impulsar-ho des de les entitats de la població, sense deixar participar partits polítics per tal que <>, a més de la crítica implícita a la gestió de l’equip de govern en aquest assumpte, es troben en la base d’aquest desencontre i de l’actitud dilatòria del consistori.

No va ser fins el març de 2010, un any després de presentar-se la moció, que membres de la plataforma van ser convidats a la comissió de nomenclàtor, organisme municipal encarregat de decidir sobre les denominacions de carrer. Després de dues reunions, on tres historiadors representant a la plataforma van presentar proves documentals de la relació de les persones dels set carrers implicats amb el règim franquista, que van coincidir en la mateixa línia amb un informe realitzat des de l’Arxiu Municipal, es va acordar que el tema seria resolt en propers plens municipals. La retirada de 32 plaques franquistes de diversos edificis ordenada pel consistori el maig següent semblava augurar una resolució ràpida de l’assumpte, però des d’aquella actuació no es va produir cap avenç més i cap membre de la plataforma va tornar a ser present en cap part del procés de debat i resolució.

En aquests anys la plataforma va fer nombrosos requeriments públics a l’equip de govern per resoldre l’assumpte que en alguns casos van ser contestats des del ple amb diverses dilacions per ser períodes electorals o d’altres causes. La campanya de la Plataforma es va intensificar amb nombrosos actes dels que cal destacar el Cercavila Antifeixista, que s’organitza cada Festa Major després del pregó i que aquest any arriba a la seva cinquena edició reunint centenars de persones, xerrades a entitats, accions en els propis carrers informant als veïns, arrencades de plaques del Ministeri de Vivienda i la pintada de vermell de les plaques dels carrers afectats del passat 25 de gener.