dimecres, 26 de juny de 2019

Concentració per la veritat, la justícia i la reparació per les víctimes pratenques del franquisme

El proper dissabte, 29 de juny, tindrà lloc una concentració convocada des de la Mesa de Catalunya d'Entitats Memorialistes per retre homenatge a totes les víctimes de la repressió feixista del nostre municipi i a la qual volem mostrar públicament el nostre suport, i animar-vos a assistir a les 12 del migdia a la plaça de la Vila.

Volem recordar igualment que aquest serà el tercer acte d’aquestes característiques què te lloc al Prat després del nostre acte d’homenatge del 25 de gener de 2009, celebrat ara fa deu anys a la mateixa plaça, tot just coincidint amb l'efemèride del vuitantè aniversari de l’entrada de les tropes franquistes, i el posterior acte de desgreuge institucional amb les víctimes del franquisme celebrat l’any 2010 al Modern a instancies de la moció presentada per la nostre plataforma el març de 2009. Aquesta data, el 25 de gener de 2009 significar el tret de sortida d'una campanya per la recuperació de la memòria històrica què ja fa 10 anys que dura.

dimarts, 21 de maig de 2019

Qui és qui a Vox El Prat de Llobregat?

 4 anys després la ultradreta tornà a presentar una candidatura a les eleccions municipals del Prat de Llobregat, aquest cop sota el paraigues de les sigles de Vox, que substitueix les de PxC (partit avui dissolt per integrar-se a Vox) en les paperetes.
 
Peró qui és qui a Vox?
 

Carlos Cortizo Casanova, el Cap de llista al Prat de Llobregat per Vox, ha estat designat directament per la direcció del partit ultra a Barcelona com el seu home de confiança, tot i tenir una nul·la vinculació amb el nostre municipi. A Vox, ocupa el càrrec de responsable de premsa provincial i també està vinculat a la web ultradretana lasvocesdelpueblo.org i a l'associació ultracatòlica i conservadora, HazteOir. De fet, el mateix Cortizo va acompanyar a Barcelona al polèmic autobús d'HazteOir amb la cara de Hitler i el missatge "StopFeminazis" i "las leyes de género discriminan al hombre".


Carlos Secades Remedios ocupa el càrrec de Coordinador de Vox al Prat. Aquest partit va ser implantat al nostre municipi recenment arrel de la repercussió mediàtica obtinguda i la posterior entrada al parlament andalús, fets  que han permès a VOX afiançar-se en la seva posició de hegemònica enfront la resta de partits ultres i absorbir altres formacions xenòfobes com PxC.

Sense bagatge polític anterior, Secades finalment no ha merescut la confiança del partit per presentar-se com l’alcadable per Vox, i s'ha vist destituït i relegat a una segona fila per la jerarquia del partit, en contra l'opinió de les bases locals de Vox.


Dani Lopez Navarro és el número 3 a les llistes de VOX al Prat i un vell conegut de entre la ultradreta pratenca, de caràcter fatxenda i buscabregues, ha estat protagonista de nombrosos incidents verbals, amenaces i fins i tot agressions físiques al nostre municipi.

La darrera coneguda va tenir lloc durant el darrer dia de la campanya pel referèndum de l'1-O, quan va empentar a un aví. Aquest incident va motivar la intervenció de terceres persones que van poder-lo retenir fins a l'arribada dels Mossos que van procedir a identificar-lo.

Poc dies desprès del anterior succés va tornar a ser protagonista d'un incident verbal durant la vaga general del 3 d'octubre al pas de la manifestació convocada aquella jornada al Prat.

En Dani Lopez també és un vell conegut dels acampats del 15M al Prat. L'any 2011 va presentar-se amb to provocador a una assemblea, presentant-se ell mateix davant dels indignats com a membre de la Falange. En una altre ocasió va intentar desmuntar una de les tendes de l'acampada segons ens han fet arribar.
També tenim constància d'una  agressió què va tenir lloc durant el pregó de l'actor Toni Alba durant la Festa Major de l'any 2007 quan Lopez va propinar a una bofetada a una persona que estava repartint octavetes en solidaritat amb els imputats per cremar retrats del rei.

dimarts, 14 de maig de 2019

Cal una mobilització popular en resposta als actes de Vox?

Vox és un problema greu. No és el PP o Cs; és a mig camí entre García Albiol i els grups autènticament feixistes. Plataforma per Catalunya (PxC) s'ha dissolt perquè els seus militants s'integrin a Vox. Parlem d'un partit que celebra la seva relació amb el feixista Front Nacional de l'Estat francès; l'extrema dreta en tota regla. Per això, quan Vox intenta implantar-se al nostre municipi igual com en el passat ho va intentar fer PxC, no es tracta només de debats polítics o d'una oferta més a la papereta, sinó que suposa l'intent d'implantar un projecte basat en l'odi. Volen negar drets a les minories. En realitat, seria vora el 99% de la població: dones, gent negra o musulmana, gent LGTBI, els i les treballadores, les nacions sense estat...

Impedir la construcció d'aquest moviment basat en l'odi ha de ser una prioritat compartida de totes les persones i organitzacions que defensen les llibertats i els drets humans.

I doncs, què fem? Hem de fiar-nos de les institucions per resoldre el tema? Creiem que no. No coneixem casos on hagin aturat una extrema dreta en auge. De vegades els han negat permisos, o fins i tot han iniciat judicis –el partit neonazi Alba Daurada, a Grècia, ara està sent jutjat com a organització criminal– però això només passa quan se senten pressionats per la mobilització popular. Si ens ajuden, bé, però l'experiència és que la policia i l'estat en general s'esforcen més per reprimir l'antifeixisme que no pas l'extrema dreta.

El que cal és la mobilització social, àmplia i unitària. Fa poc, Reus va mostrar el camí: centenars de persones van ocupar la plaça portant pancartes i cridant contra una parada de Vox, on una dotzena d'ultres es feien selfies darrere d'una presència policial exagerada. Nosaltres pensem que cal mobilitzar el conjunt del teixit social, amb associacions veïnals, entitats, sindicats, colles... No podem pas normalitzar els discursos de l'odi com en el cas recent de la Junta d'Andalusia on la ultradreta ha entrat a les institucions de la mà de PP i C's; no podem pas normalitzar la presència a les llistes de VOX al Prat de personatges què arrosegen un històrial d'agressions com és el cas del seu núm 3 per les municipals; i no podem normalitzar-lo ni podem fer com si res davant la seva presència als nostres barris. Allà on apareguin ens tindran sempre al davant.

Un suport electoral històric per la ultradreta al Prat

1442 pratenc i pratenques van donar el seu suport a una candidatura obertament ultradretana, racista, xovinista, masclista i homòfoba a les pasades eleccions estatals. Aquest són els resultats obtinguts per VOX.

Uns resultats històrics per l'ultradreta al Prat. El major recolzament electoral estava situat fins avui, en els 633 vots obtinguts a les eleccions al parlament de 2012, sota les sigles de PxC. A les darreres municipals la candidatura feixista de PxC va obtenir 359 vots. I aquest 2019 serà el torn per VOX, el partit nascut d'una escisió del PP.

Ens queda molta feina i molta pedagogia per fer contra el creixement del feixisme, i contra les continues mostres de conivència d'aquells que no dubten a teixir aliances amb l'ultradreta a les mateixes institucions i al carrer.

dilluns, 18 de març de 2019

La calçotada popular arriba a la seva desena edició de ma de la campanya 'Esborrem el Feixisme'

L’organització de la present edició serà acollida per nosaltres, prenent el relleu deixat conjuntament pel Casal Okupat i Autogestionat ‘La Llavor’, l’Assemblea de Joves del Prat (AJP), el Comitè de Defensa de la República (CDR), i Brassika Sound System organitzadors de la passada edició. Assumim la responsabilitat amb l'intenció de mantenir el mateix  esperit de la calçotada com un espai de trobada i visibilització dels moviments socials i com una font de finançament de projectes que es mantenen de forma autogestionada, al marge de subvencions i amb independència de les dinàmiques institucionals.

 La Calçotada Popular és una activitat que es duu celebrant anualment des de l’any 2008 i ha servit de font de finançament i promoció de la fins una desena de projectes i moviments socials locals que, any rere any, han anat recollint el testimoni de l’organització de la calçotada.

Poc a poc, la calçotada popular s'ha anat confirmant com una calçotada dels moviments socials locals, desprès d’haver acumulat diferents organitzadors durant els seus nou primers anys d’història: Maulets, l’enderrocat KOP -Alta Tensió-, la campanya de suport a un activista Pratenc repressaliat, el diari local ‘La Riuada’, o Salvem l’Artesà, tots ells ja desapareguts. Sense deixar d'esmentar que la campanya per eliminar els carrers franquistes que encara resta a la nostre població, ja vàrem organitzar-ne la tercera edició i tornem a repetir en aquesta desena.

El menú serà calçots d'agricultura ecològica, botifarra amb mongetes o opció vegana, postres, pa, aigua i vi. Els tiquets anticipats costen 10€ i el mateix dia 12€. Podeu comprar els tiquets de la calçotada de manera anticipada a la copisteria Alonso a la carretera Marina núm. 2 així com a la fleca. Pels que veniu acompanyats dels més menuts mirarem de cuinar macarrons com a alternativa als calçots.

Volem així mateix denunciar les noves través burocràtiques i les imposicions implementades a través de les normatives municipals, per tal de no impedir-nos el lliure accés a l'ús de l'espai públic.

Denunciem les noves exigències implementades en els darrers temps, i l'obligació de contractar assegurances, com a condició d'obligat compliment pels tots moviments socials i entitats si volem accedir al permís corresponent per a la nostra activitat.

Una exigència d'altra part difícil d'assumir pels col·lectius com el nostre, sense cap aním de lubre i amb escassos mitjans econòmics, nosaltres ens movem completament al marge de les dinàmiques institucionals. Per tant no percebem ni demanem cap mena de subvenció, ni justifiquem davant l'Ajuntament el que ens gastem. Carregar-nos aixi amb un desemborsament monetari difícil d'assumir per nosaltres, so pena veure negat el nostre lliure accés a l'ús de l'espai públic, i a l'exercici de la nostra llibertat d'expressió.

divendres, 22 de febrer de 2019

80 anys desprès fem públiques les xifres i l'abast de la repressió franquista al Prat

«La presentació de la base de dades del Memòrial Democràtic del Baix Llobregat al Prat esta prevista pel proper 23 de febrer a les 19.30h en un acte al Casal ‘La Llavor’ a càrrec del històriador Joan Montblanc»

Noticia extreta de la pàgina elpratllibertari.cat 

80 anys després de l'entrada de les tropes franquistes al Prat, aquest 23 de Febrer hi ha prevista la presentació en un acte organitza't per la plataforma Esborrem el Feixisme al Casal ‘La Llavor’, de la base de dades de l'empresonament franquista a la comarca, entre 1939 i 1977. El projecte parteix de la investigació de l'historiador pratenc Joan Montblanc, ponent de l'acte d'aquest dissabte, a partir de l'anàlisi d'arxius com el de la presó Model, la presó de dones de Les Corts, de la Capitania General, diversos tribunals i de l'Arxiu Comarcal del Baix Llobregat.

La base de dades forma part del projecte de recerca del Memorial Democràtic del Baix Llobregat, impulsat pel CECBLL Des del 2005. I durant l'acte d'aquest divendres segons anuncien fonts d'Esborrem el Feixisme, esta previst aportar les dades especifiques que fan referència a l'abast de la repressió al nostre municipi.

Coincidint amb l'efemèride dels 80 anys de l'entrada de les tropes franquistes a Sant Feliu, el passat 25 de gener al Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL) va tenir lloc la presentació oficial d'aquest informe que quatriplica les dades disponibles fins a l'actualitat. En total, s'han xifrat 5.612 persones que van viure l'empresonament franquista al Baix Llobregat: 5163 homes i 449 dones. Les xifres són diferents segons les fonts: "si en mirem una de sola, ens estarem deixant moltes víctimes i per tant l'única manera és anar agregant fonts" va explicar Joan Montblanc durant la citada presentació a Sant Feliu.

dimarts, 22 de gener de 2019

'Esborrem el feixisme' torna a substuïr el nom al Passatge del Rector Martí i Piñol per conmemorar el 110è aniversari de l'afusellament de Ferrer i Guàrdia

Des de la campanya 'Esborrem el Feixisme, dignifiquem els carrers' reivindiquem el canvi de nom el passat dia 10 del Passatge del Rector Martí i Piñol pel de Passeig de Ferrer i Guàrdia, tot coincidint amb l'efemèride del 110è aniversari de l'afusellament d'aquest pedagog català per part de l'estat espanyol al Castell de Montjuïc.

Ahir dilluns peró; el passatge va retornar a la denominació què l'any 1942 varen donar-li les noves autoritats franquistes; per retre homenatge al Rector Martí i Piñol per la seva condició "de caido por dios y por españa".

Aixi mateix denunciem l'incompliment per part del Consistòri pratenc de la llei de memòria històrica; una llei què és paper mullat a molts indrets, també al Prat de Llobregat. I reclamem un cop més la substitució dels carrers dedicats als Rectors Martí i Piñol i Farrés i Poch, aixi com al propietari i caporal del Somatent Victor Casanovas, o al militant Falanguista i farmaceutic Josep Guilera i Molas per la seva implicació directa amb el cop d'estat feixista i la repressió posterior.

diumenge, 11 de novembre de 2018

Recordem a El Prat ‘La Desbadá’; la pitjor massacre de la guerra civil

El passat divendres 9 de novembre, des del col·lectiu antifeixista ‘Esborrem el feixisme‘ varem presentar a l'espai de trobada i cafeta del Casal Okupat i Autogestionat ‘La Llavor’ el documental: ‘Malaga 1937. La carretera de la muerte’, sobre l’oblidada massacre de la carretera Màlaga-Almeria, coneguda popularment com la Desbandá amb un acte public què comptà amb la presència de familiars de supervivents i amb la visita de components de la marxa de la Desbadà, què cada any te lloc a Malaga
.

La Desbandá va ser un atac a civils ocorregut durant la guerra, el 8 de febrer de 1937, després de l’entrada a Màlaga de les tropes franquistes i italianes. Una multitud de refugiats que abarrotaven la carretera fugint cap a Almeria (ciutat sota control de l’Exèrcit Popular Republicà) va ser atacada per mar i aire per vaixells franquistes i avions alemanys i Italians, causant la mort a entre 3.000 i 5.000 civils.

El gran responsable de la matança coneguda com ‘La Desbandà’, el colpista Gonzalo Queipo de Llano va comandar a sang i foc la rebel·lió feixista en sòl andalús deixant, almenys, 45.566 executats llançats a 708 fosses comunes. Aquest criminal de guerra, amb tomba en la Basílica de la Macarena, ha deixat com a herència el marquesat de Queipo i un patrimoni gestionat pels seus descendents.
En referència a la massacre de Malaga el General diria dos dies desprès: A los tres cuartos de hora, un parte de nuestra aviación me comunicaba que grandes masas huían a todo correr hacia Motril. Para acompañarles en su huida y hacerles correr más aprisa, enviamos a nuestra aviación que bombardeó, incendiando algunos camiones…”

Uns fets que avui resten condemnats a l’oblit tot i constituir  la pitjor massacre de la guerra civil.