diumenge, 7 d’octubre de 2018

‘Esborrem el feixisme’ reivindica l’eliminació de la darrera placa d’habitatge amb simbologia de La Falange



«Divendres passat en el marc de la celebració del 10è cercatasques antifeixista de festa major la campanya ‘Esborrem el feixisme, dignifiquem els carrers’ va reivindicar l’eliminació de la darrera de les plaques d’habitatges de La Falange què quedava a El Prat a un edifici construït per l’Instituto Nacional de la Vivienda franquista».


 Extret de elpratllibertari.cat 

Situada al número 38 del carrer Enric Morera, bona part de la resta de plaques ja van ser retirades per part del consistori arran de la presentació al ple municipal el març de 2009, d’una moció presentada per la citada plataforma antifeixista amb el suport de més d’una quinzena d’entitats i col·lectius locals, o bé per l’acció dels mateixos antifeixistes, prèvia i posteriorment a la presentació de la moció. Els antifeixistes reivindiquen en un comunicat que “nou anys aquella decisió del ple municipal s’ha fet efectiva“, “no pas mitjançant la institució sinó mitjançant l’acció directa”. Durant la passada edició del carcatasques ja va ser enretirada un altre placa al carrer Jaume Casanoves.

La citada iniciativa presentada al ple a més a més de la desaparició de les plaques de l’antic ministeri de vivenda, demanava canviar els noms dels carrers relacionats amb el franquisme, i el compromís del consistori per realitzar un acte de desgreuge a les víctimes del règim feixista, la pressió per l’anul·lació dels judicis, i acabava amb una crítica a l’actuació del consistori d’IC-V, denunciant que en 30 anys de mandat “no s’havien encarregat ni tan sols de conèixer exhaustivament l’abast total de la repressió a la població”.

El juliol de 2013 l’Ajuntament va aprovar el canvi de 3 dels 7 carrers franquistes en un ple mogut per les protestes dels antifeixistes, substituint la nomenclatura dels carrers Alcalde Ferrer i Monés, Joan Vila Dalmau i plaça Avicultor Colominas, tots tres, alcaldes durant el franquisme, per Aragó, Vicente Ferrer i Granja Colominas. Els antifeixistes es queixaven del fet que una notificació lliurada dos dies abans va ser l’única comunicació, i de no haver estat convidats a participar en la Comissió del Nomenclàtor que va aprovar aquesta resolució, contravenint les promeses expressades en el ple de quatre anys abans quan es va plantejar la qüestió. I es lamentava “de la oportunitat perduda per canviar-los”.

Ara mateix al Principat encara hi ha més 3.000 símbols vinculats a la dictadura, la immensa majoria dels quals són plaques d’habitatges als edificis construïts per l’Instituto Nacional de la Vivienda franquista, si bé també hi ha desenes d’elements relacionats amb la retolació de carrers, monuments, tombes i làpides, creus o grafits i rètols pintats, entre d’altres.

Un cens de l’any 2010 del Memorial Democràtic de la Generalitat xifra en 3.647 els símbols franquistes que restaven a Catalunya, una xifra que no està actualitzada però que ha baixat els darrers anys, després que diversos ajuntaments hagin retirat de l’espai públic elements vinculats al franquisme.

dijous, 4 d’octubre de 2018

Retirada del Prat la darrera placa amb simbologia de La Falange del Ministerio de la Vivienda



El març de l'any 2009 vàrem presentar una moció al ple municipal on l'Ajuntament es va comprometre amb nosaltres (en compliment de la llei de memòria històrica) a eliminar dels edificis les plaques de Falange del Ministerio de la Vivenda. Nou anys després aquella decisió del ple municipal s'ha fet efectiva, i no pas mitjançant la institució sinó mitjançant l'acció directa. Al crit de "fora feixistes dels nostres barris" la darrera de les plaques de falange va ser eliminada aquest divendres en el transcurs del 10è cercatasques antifeixista.

Cap a l'any 2008 vàrem començar nosaltres mateixos la feina de treure plaques, deixant l'any 2009 el testimoni de la feina per fer en mans del consistori. Nosaltres però, no deixem mai una feina a mitges. I d'igual manera que hem fet amb les plaques, no ens acontentarem amb els 3 carrers franquistes aconseguits fins ara, i persistirem fins a veure fora del nomenclàtor pratenc el darrer dels noms què fan homenatge a franquistes.

dimarts, 25 de setembre de 2018

10è cercatasques antifeixista de Festa Major per reclamar un poble lliure de carrers franquistes

Per desé any consecutiu la campanya "Esborrem el feixisme, dignifiquem els carrers" tornarem a sortir al carrer en plena festa major per demanar a l'ajuntament que enretiri tots els carrers franquistes que resten al Prat. El 10è Cercatasques antifeixista sortirà a dos quarts de deu acompanyat per una xaranga, percusió i vents, que recorrerà els carrers del poble des de la plaça de la vila fins al Casal 'La Llavor'. El cercatasques iniciara el seu recorregut just en el moment en que acabi el pregó.

Durant el trajecte disporem de cinc consumicions en total. El preu de la tireta de tickets serà de 6 euros ja que s'inclourà el euro del got retornable. La compra dels tickets del cercatasques d'enguany al contrari d'altres anys no serà anticipada, sinò en el seu mateix inici

Gràcies per endavant per fer pinya i recolzar aquesta iniciativa, lúdica i reivindicativa per recordar un cop més al nostre ajuntament que tenir carrers dedicats "a caídos por la gloria de dios y por España" és simplement una vergonya es miri com es miri, i la seva negativa a enretirar-los definitivament un insult a la memòria de tots aquells pratencs i pratenques antifeixistes morts i represaliats.

Per un poble lliure de carrers franquistes!
Visca el Prat antifeixista!
Visca la Festa Major!

dijous, 19 d’abril de 2018

L’AJP recupera la plaça Durruti per rememorar la proclamació de la república i la memòria antifeixista

Aquest matí les autoritats municipals han esborrat i restituït de nou el nom a la plaça Espanya, després que el passat 14 d’abril, les plaques de la plaça despertessin sota l’antiga denominació anterior a l’ocupació de les tropes franquistes a finals de gener de l’any 1939. Plaça Buenaventura Durruti. Dedicada durant la guerra civil en memòria del sindicalista i revolucionari anarquista de la CNT, Buenaventura Durruti, qui va morir el 20 de novembre de 1936 lluitant en la defensa del Madrid al costat de prop de 2.000 milicians de la coneguda com la columna Durruti.

Al llarg de la seva història, aquesta plaça ha tingut tres denominacions oficials. No obstant això, popularment és coneguda com a plaça dels autobusos, ja que era aquí on antigament tenien la parada els autobusos que anaven cap a Barcelona.

El primer nom oficial que va rebre va ser el de la plaça de la Mancomunitat i posteriorment, durant la guerra civil, es va canviar pel ja citat nom de plaça Buenaventura Durruti, en homenatge a qui es va convertir en un símbol de la lluita contra el feixisme i la revolució social del 36. Finalment, el vigent nom de plaça Espanya es va establir en acabar la guerra per les noves l’autoritats franquistes. Aquesta denominació què s’ha mantingut fins al dia d’avui.

El 12 d’octubre de l’any 2006 la plaça ja va ser objecte d’una primera acció similar, què s’ha anat repetint especialment des de l’inici l’any 2009 d’una campanya per eliminar els carrers franquistes del Prat, en el marc de la qual cada Festa Major, un cercatasques antifeixista canvia mitjançant cartells el nom a la plaça.

El lloc ha estat històricament vinculat a la classe treballadora del municipi, ja que per allí passaven els homes i dones que anaven a treballar a les fàbriques. Aprofitant aquest fet, es van obrir bars i locals que solien ser punts de reunió de grups de caire esquerrà o llibertaris.

En un d’aquests locals es reunien diverses associacions del municipi, incloses les primeres amb dones en la seva junta directiva, com “Els Amics de Mèxic” de caràcter progressista, o la Societat Cultural Ibis, un dels centres del moviment obrer llibertari de la localitat al començament del segle XX.

L’acció va ser portada a terme per l’Assemblea de Joves del Prat (AJP) en commemoració del 87 aniversari de la proclamació de la República el 14 d’abril de 1931. Aquests joves, autoproclamats com “els néts i besnéts del cinturó vermell del Baix Llobregat”, volien reivindicar així el “llegat revolucionari” del període república, com a part de la història a “no oblidar l’ocorregut i recuperar per aprendre dels exemples de lluita de la classe treballadora”.

dilluns, 4 d’abril de 2016

ICV al Prat i la simbologia franquista, un relat oficial incomplert

"L’Ajuntament del Prat va procedir, durant el mes de maig de 2010, a substituir les plaques amb simbologia franquista encara existents en façanes d’edificis de protecció oficial a la ciutat".
Podem llegir a una entrada publicada al web de Patrimoni Cultural de l'Ajuntament del Prat en ralació a les plaques de Falange del Ministerio de la Vivienda.

Curiosa la desmemòria dels que han de transmetre la memòria. Algun dia ens explicaran que l'Ajuntament va procedir a canviar tres carrers d'alcaldes franquistes, i ben bé no serà fals perquè la decisió final depèn d'ells, però quan omets que aquesta decisió ve després de la pressió popular exercida per la campanya Esborrem el feixisme, dignifiquem els carrers i com a conseqüència de la presentació al ple de març de 2009 d'una moció per la desaparició de la simbologia franquista dels carrers, estàs exercint una memòria selectiva bastant sectària.

Ja ni esmentem les nombroses vegades que aquestes plaques han estat arrencades en el llarg d'aquests anys exigint a l'Ajuntament que fes el que aquest dia de maig de 2010, sembla que per obra i gràcia del nostre equip de govern i per iniciativa pròpia, van "procedir" a fer. 

Ens permetem refrescar la memòria per completar aquest relat oficial incomplert, i aprofitem per recordar que encara mantenen quatre carrers directament relacionats amb el franquisme que es van negar a canviar.

Informació relacionada:

- L'ajuntament comença a retirar part de les plaques falangistes

- Polèmica per la prentació d'una moció al Ple per la memòria històrica

dilluns, 31 d’agost de 2015

Acte públic de suport a El Prat a la campanya Sergi Llibertat

 Dissabte vinent a partir de les set de la tarda al Casal tenim un acte públic de suport a en Sergi, organitzat per la campanya 'Esborrem el feixisme' i el grup de suport al company antifeixista detingut el 12 d'octubre de 2011.


dilluns, 22 de juny de 2015

L'ajuntament del Prat sanciona a la campanya "No Votis PxC" per repartir fullets entre els vianats.

- Repartir entre els vianants follets informatius a El Prat et pot costar ser identificada i una sanció de 200€, en virtut de l'ordenança de civisme vigent. 

 



El dijous 21 de maig, un grup d’activistes de la plataforma "Esborrem el feixisme" vam posar-nos a repartir els follets de la campanya “No Votis cap grup feixista” impulsada per l'UCFR. Uns militants de Plataforma per Catalunya (PxC) que estaven repartint la seva propaganda electoral a les inmediacions van venir i gravant-nos amb el mòbil i ens van estar increpant i insultant. Nosaltres en cap moment vam contestar-los ni els hi vam dirigir la paraula. El primer que van fer va ser dir-nos que trucarien a la policia perquè, segons ells, estàvem cometent un delicte. Al cap d’una estona, que no va arribar a la mitja hora, nosaltres vam marxar. Estàvem persones caminant ja a molts metres d’on estaven PxC, quan un policia municipal ens va cridar i ens va demanar que ens aturéssim. Anava acompanyat d’un militant de PxC que li estava dient que ens identifiqués. El policia municipal ens va demanar el nom i el DNI i ens va exigir que li donéssim el follet que jo dúiem a la mà, que segons ell ens havia vist repartir. El policia semblava obeir les demandes que li havia fet PxC perquè ens va dir que ell recollia les dades i que després miraria si estàvem cometent alguna infracció repartint aquella propaganda electoral (que devia ser el què el militant de PxC li devia explicar), llavors nosaltres li vam dir que no érem cap partit i que no estàvem repartint propaganda electoral. Després, el militant de PxC, en una actitud amenaçadora, li va dir al policia que ens posaria una denúncia a nosaltres per agressió i insults. Esborrem el feixisme ja varem denunciar públicament per les xarxes socials aquest intent d’intimidació. 

 El dimecres 18 de juny, ens va arribar la sanció. Segons l’expedient sancionador, qui l’inicia és el tinent d’alcalde de l’Àrea de Seguretat Ciutadana, Manteniment i Serveis Urbans Quim Bartolomé (en el nou govern municipal, continua ocupant aquest càrrec) i la intendenta en cap de la Policia Local l’instrueix. L’expedient el fan a partir de la denúncia de la policia local. Fa referència a infringir l’article 77.11 de l’Ordenança Municipal de Civisme i Convivència Ciutadana, que estableix com a infracció lleu “Utilitzar o ocupar la via pública”, i determina un import de 200 euros de sanció. L’ordenança no tipifica cap infracció concreta pel fet de repartir follets informatius pel carrer. Estem estudiant les vies per tal de reclamar la retirada de la sanció i també denunciar l’Ordenança de Civisme i Convivència Ciutadana del Prat.