Tots els carrers franquistes del Prat han estat esborrats

[Comunicat]

FORA ELS CARRERS FRANQUISTES DEL PRAT DE LLOBREGAT

Aquesta nit del 25 de gener de 2012, aniversari de l’ocupació del Prat de Llobregat per les tropes franquistes, hem pintat de vermell més d’una vintena de plaques de vuit carrers que encara mantenen denominacions de persones directament relacionades amb el règim franquista a la nostra població. Aquests dies els veïns han rebut informació a les bústies sobre la realitat de la denominació del carrer on viuen i la resistència del consistori d’IC-PSC a possicionar-se davant la demanda del seu canvi de nom ara fa tres anys. Concretament hem actuat als carrers dels tres alcaldes franquistes: Rafael Ferrer i Monés, Joan Vila i Dalmau i Josep Colominas Vergés; el mossèn del període Rector Farrés i Poch; els dels “caidos por Dios y por España”, Victor Casanovas i Rector Martí i Piñol, el del farmaceútic falangista Josep Guilera i Molas, i el de la rebatejada el març de 1939 com plaça Espanya i que s’havia denominat inicialment Mancomunitat i Durruti durant la guerra civil.

És una vergonya que IC-V, que governa la població des de les primeres eleccions municipals i que a d’altres llocs pressumeix de ser defensora de la memòria històrica, al Prat hagi mantingut durant més de 30 anys denominacions heretades de la dictadura, i ho és més que alguns d’aquests carrers s’hagin nomenat durant el seu mandat. És encara més vergonyós quan ara fa 3 anys es va presentar una moció al ple per canviar el nom d’aquests carrers amb el suport d’una dotzena d’entitats i que va ser recolzada per la majoria de les forces del consistori, quan en diverses reunions informatives es va demostrar amb dades irrefutables la relació directa d’aquestes persones amb el règim i quan els polítics es van comprometre a donar una resposta oficial al ple. Portem dos anys des de la darrera reunió i l’única resposta que hem rebut han estat excuses per anar allargant la resolució d’aquest tema, la darrera al febrer de 2011 quan des del ple ens van emplaçar a rebre-la un cop es conformés el nou govern municipal després de les eleccions del maig d’aquell any.

És una vergonya que 73 anys després d’aquell 25 de gener de 1939 encara existeixin carrers amb els noms de persones directament relacionades amb el règim franquista al Prat de Llobregat i el consistori es resisteixi a canviar-los. És un insult pels milers de pratencs i pratenques que van patir la repressió brutal d’aquell règim, pels centenars que es van haver d’exiliar, pels que deixarien la vida als camps nazis i molts altres que mai més tornarien, pels més de mig miler que serien empresonats, pels 14 que van ser afussellats al Camp de la Bota i els 13 que van morir dins de les presons franquistes, pels centenars que van lluitar al front i les desenes que van deixar la vida, molts dels quals encara avui dia consten com a desapareguts.

No estem disposats a esperar més, estem farts de fer-ho. No permetrem que els polítics continuin mantenint l’amnèsia que van pactar durant la transició i que ara volen reeditar a nivell local perque tot quedi silenciat. Hem intentat fer-ho seguint els seus passos, assistint als seus plens i comissions, hem esperat anys a que cumplissin els seus compromissos, però per variar ens prenen el pèl. És moment de passar a l’acció i actuar en aquests carrers les vegades que calgui, informant als veïns i animant a tothom a afegir-se a aquesta campanya fins que aquesta situació vergonyosa acabi i els noms dels carrers franquistes siguin substituits.

Per dignitat i per memòria.

Plataforma Esborrem el feixisme, dignifiquem els carrers.

El Prat de Llobregat, 25 gener de 2012.

Rafael Duarte, emplaça la resposta sobre la qüestió dels carrers franquistes un cop passades les municipals.

Interpel·lat per la plataforma "esborrem el feixisme, dignifiquem els carrers", Rafael Duarte, tinent d'alcalde i portaveu del govern municipal, ha assegurat a la part final del Ple, a l'apartat de precs i preguntes, que al respecte d'aquesta qüestió s'ha començat a treballar però que encara no hi ha consens. Duarte ha declarat que "la comissió de nomenclàtor fins al moment no ha estat capaç d'arribar a cap conclusió unànime al respecte", i que "el que farà el govern, es esperar a que les properes eleccions, decideixin una nova composició de la comissió de nomenclàtor abans d'abordar la modificació o no, d'aquest carrers."

Aquesta plataforma antifeixista ja va presentar al març de 2009 un document per retirar les plaques franquistes de diversos carrers pratencs.

+ info: www.youtube.com/watch?v=sjMJ7r7jalY#t=2m42s

Demanen al consistori una resposta sobre els carrers franquistes

La plataforma Esborrem el feixisme, dignifiquem els carrers ha demanat que en el proper ple de març el consistori es posicioni sobre el canvi de noms de carrers relacionats amb el franquisme a la ciutat.

El grup va impulsar una iniciativa popular per la recuperació de la memòria històrica al Ple de març de 2009 amb el suport d’una dotzena d’entitats i col·lectius, on demanaven la substitució d’alguns carrers de personatges relacionats amb la dictadura franquista.

Coincidint amb el segon aniversari volen que «aquest punt consti en l’ordre del dia del proper Ple de març», en entendre que «ha passat temps més que suficient» des de llavors i del seu posterior debat, ara fa un any, a la comissió de Nomenclàtor. Allà es va arribar al compromís de redactar un informe on es recollissin les qüestions debatudes sobre aquest tema per poder resoldre’l posteriorment en sessió plenària.

Els cens de simbologia franquista del departament d'Interior ignora els carrers franquistes

El Memorial Democràtic, institució per a la recuperació de la memòria històrica, ha fet públic a internet el recull de simbologia franquista que ha trobat arreu de Catalunya.

El recull no fa esment ni al Prat ni a cap altre municipi, d'aquells carrers amb nomenclatura franquista. És aquesta, juntament amb la retirada de les plaques del Ministerio de la Vivienda, una de les principals reivindicacions de la Plataforma Antifeixista del Prat que apuntava l'any passat l'existència de carrers dedicats a personatges relacionats o directament implicats amb la dictadura.

En són casos els de tres alcaldes franquistes: Rafael Ferrer i Monés, Joan Vila i Dalmau i Josep Colominas Vergés; el mossèn del període Rector Farrés i Poch; els dels “màrtirs” de la Guerra Civil: Víctor Casanovas i Rector Martí i Piñol, i el del farmacèutic Josep Guilera i Molas

Tot i així, entre les poblacions on s'hi troba la simbologia de tall feixista hi ha El Prat, amb un total de 48 símbols comptabilitzats, tots ells plaques del Ministerio de la Vivienda. Es tracta d'aquelles que pengen a sobre dels portals dels blocs de pisos i es poden reconèixer amb facilitat perquè s'hi poden veure el jou i les fletxes que va adoptar la Falange Española com a símbol.

Unes plaques que per altra banda l'Ajuntament, arran de les reinvidcacions de la Campanya 'Esborrem el feixisme, dignifiquem els carrers' va començar a treure el passat mes de maig. El concistori en va retirar llavors 32, en restarien per retirar una quinzena.

L'ajuntament comença a retirar part de les plaques falangistes

El passat mes de maig el consistori va procedir a la substitució de 32 plaques amb simbologia franquista per d’altres de l’empresa pública ADIGSA. L’acord pres a la Comissió de Nomenclàtor es deriva de la iniciativa per la desaparició de la simbologia franquista dels carrers presentada al ple de març de 2009 per la plataforma Esborrem el Feixisme.

El març es van fer dues reunions de la Comissió (veure la Riuada 0), on membres de la Plataforma van demanar el compliment de l’acord municipal de retirada de les plaques de l’any 2005 i la substitució del nom de set carrers que consideraven relacionats amb el franquisme. Un membre d’aquesta entitat ha declarat a la Riuada que «tot i alegrar-nos per la retirada de plaques, encara esperem una mesura idèntica sobre els noms dels carrers». En aquest sentit, la Comissió va acordar recollir les informacions aportades i derivar-les al Ple: «Serà aquest, per unanimitat, majoria qualificada o simple, qui aprovarà o no que determinats noms formin part dels carrers de la ciutat». Tot i això, aquest tema encara no té data.

El plenari municipal decidirà si manté els noms dels carrers franquistes d’El Prat

Un any ha passat des de que la plataforma “Esborrem el Feixisme, dignifiquem els carrers”, amb el suport d’una dotzena d’entitats i col·lectius, va presentar al ple de març del 2009 una iniciativa per a la recuperació de la memòria històrica. Aquesta va aixecar molta polèmica especialment per la demanda de canvi de nom d’alguns carrers.

Des del ple es va derivar l’assumpte a la comissió de nomenclàtor, conformada per representants dels grups polítics, tècnics municipals i representants cívics, que fins llavors portava molts mesos inactiva. El passat mes de març, finalment, van convocar a representants de la plataforma, i van assistir-hi tres historiadors locals que van defensar la demanda en dos sentits: la desaparició de les plaques falangistes, basada en un acord consistorial d’octubre de 2005, que continua incomplint-se tot i l’acord de retirar-les, i la substitució de carrers relacionats amb el franquisme, seguint les exigències que marca la recent llei de Memòria Històrica.

Tot i que el sentit inicial de la proposta era, segons paraules de la mateixa plataforma al ple, debatre la totalitat dels noms posats durant el període, set van ser els carrers que van considerar prioritaris: els de tres alcaldes franquistes: Rafael Ferrer i Monés, Joan Vila i Dalmau i Josep Colominas Vergés; el mossèn del període Rector Farrés i Poch; els dels “màrtirs” de la Guerra Civil: Víctor Casanovas i Rector Martí i Piñol, i el del farmacèutic Josep Guilera i Molas. Van esmentar també la pervivència d’altres noms que continuaven vigents i van substituir antigues denominacions que no eren afectes al règim, van demanar en aquests casos que s’especifiquessin en les actuals retolacions, i van explicitar una queixa sobre el nomenament en els darrers anys d’un carrer per a Joan Carles I, al seu parer, relacionat directament amb el dictador en ser nomenat pel mateix com el seu successor. Al voltant d’aquests noms es va donar el debat més encès que obligaria a convocar una segona sessió.


Aval de l’Arxiu municipal
L’eix vertebrador de la mateixa van ser les proves documentals, especialment un informe presentat per l’Arxiu Municipal que avalava la relació apuntada pels membres de la Plataforma. En els casos dels alcaldes i el mossèn es va esmentar la Llei de Responsabilitats Polítiques de 9 de febrer de 1939, base de la repressió franquista, on s’especificava com aquests havien de redactar els informes que després eren utilitzats en els sumaríssims, fet que es va poder comprovar amb la signatura d’alguns esmentats. Sobre els denominats “màrtirs” la demanda es basava en el fet d’haver estat nomenats pel règim no pels mèrits dels mateixos sinó principalment per la condició de “Caído por Dios y por España”, i finalment, en el cas del farmacèutic Guilera, per la seva afecció manifesta al bàndol franquista i la seva actuació com a militant de Falange en la signatura d’avals.

Per l’altra banda, alguns participants van qüestionar el sentit de l’iniciativa, presentant un dossier de mèrits d’algunes de les persones, especialment dels mossens esmentats, adduint la seva tasca eclesiàstica i titllant d’anticlerical l’iniciativa. En el cas dels màrtirs van afegir el fet de no tenir cap relació amb el franquisme sinó d’haver estat víctimes de la Guerra Civil lloats posteriorment pel règim. A partir d’aquest debat i la documentació aportada, la comissió redactarà un informe que es trametrà a tots els grups municipals perquè decideixen al ple el futur d’aquests carrers.

Finalment la plataforma esborrem el feixisme, compareix davant la comissió de nomenclator.

Finalment, un any desprès, s’ha acomplert un dels compromisos adquirits pel ajuntament al ple municipal de març de 2009. Tres historiadors en nom de la campanya “esborrem el feixisme, dignifiquem els carrers” van assistir a la reunió de la comissió de nomenclàtor de l’ajuntament del Prat per plantejar la qüestió derivada de l’existència de carrers franquistes al Prat.