Quinze anys de la presentació de la campanya per l’eliminació dels noms dels carrers franquistes

𝐀𝐯𝐮𝐢 𝐟𝐚𝐫𝐚̀ 𝟏5 𝐚𝐧𝐲𝐬, el 25 de gener de 2009, coincident amb el 70è aniversari de l'entrada de les tropes franquistes a El Prat, tingué lloc a la plaça de la Vila un acte d'𝐡𝐨𝐦𝐞𝐧𝐚𝐭𝐠𝐞 𝐚 𝐥𝐞𝐬 𝐯𝐢́𝐜𝐭𝐢𝐦𝐞𝐬 𝐝𝐞𝐥 𝐟𝐫𝐚𝐧𝐪𝐮𝐢𝐬𝐦𝐞. El primer d’aquestes característiques que es realitzava a la nostra població, després de 70 anys, i va estar carregat de molta emotivitat. Fins al darrer moment, però, no va estar autoritzat pel consistori i els cossos policials, els quals ens van posar molts problemes burocràtics per organitzar-ho.


Aquell acte donar el tret de sortida a una 𝐥𝐥𝐚𝐫𝐠𝐚 𝐥𝐥𝐮𝐢𝐭𝐚 𝐩𝐞𝐫 𝐥𝐚 𝐫𝐞𝐜𝐮𝐩𝐞𝐫𝐚𝐜𝐢𝐨́ 𝐝𝐞 𝐥𝐚 𝐦𝐞𝐦𝐨̀𝐫𝐢𝐚 𝐡𝐢𝐬𝐭𝐨̀𝐫𝐢𝐜𝐚 que encara perdura avui en dia, per la negativa de l'ajuntament a enretirar del Prat tots els carrers franquistes.


El març d'aquell mateix any presentaríem una iniciativa popular al ple, per demanar la substitució dels noms dels carrers de persones relacionades amb el franquisme, la retirada dels símbols franquistes que encara perduraven a la població, i la realització d’un acte oficial de desgreuge.

𝐄𝐧 𝐚𝐪𝐮𝐞𝐬𝐭𝐬 𝐝𝐚𝐫𝐫𝐞𝐫𝐬 𝟏𝟐 𝐚𝐧𝐲𝐬 𝐚𝐥𝐠𝐮𝐧𝐬 𝐝𝐞𝐥𝐬 𝐨𝐛𝐣𝐞𝐜𝐭𝐢𝐮𝐬 𝐪𝐮𝐞̀ 𝐞𝐧𝐬 𝐯𝐚̀𝐫𝐞𝐦 𝐦𝐚𝐫𝐜𝐚𝐫 𝐜𝐨𝐦 𝐚 𝐨𝐛𝐣𝐞𝐜𝐭𝐢𝐮 𝐡𝐚𝐧 𝐞𝐬𝐭𝐚𝐭 𝐚𝐬𝐬𝐨𝐥𝐢𝐭𝐬:


- L'ajuntament realitzar l'any 2010 un acte oficial de desgreuge.


- La darrera placa de la falange del Ministerio de la Vivienda què quedava a El Prat la vàrem retirar nosaltres mateixos el setembre de 2019.


- Retirada del nomenclàtor pratenc dels noms de 3 alcaldes franquistes.

 

Coincidint amb l'efemèride avui presentarem una 𝐧𝐨𝐯𝐚 𝐦𝐨𝐜𝐢𝐨́ en per demanar novament la retirada dels 4 carrers franquistes que encara resten al Prat.

La relació amb el franquisme però, no és únicament atribuïble als alcaldes franquistes, està també íntimament lligada al mossèn del període, 𝐫𝐞𝐜𝐭𝐨𝐫 𝐅𝐚𝐫𝐫𝐞̀𝐬 𝐢 𝐏𝐨𝐜𝐡, i al farmacèutic falangista 𝐉𝐨𝐬𝐞𝐩 𝐆𝐮𝐢𝐥𝐞𝐫𝐚, tots dos directament relacionats en els informes i avals que feien entrar o sortir de la presó a centenars de pratencs represaliats, i totes dues figures cabdals de dues institucions tan intrínsecament lligades a la dictadura com l’església i Falange; i a la de 𝐕𝐢𝐜𝐭𝐨𝐫 𝐂𝐚𝐬𝐚𝐧𝐨𝐯𝐚𝐬 i el 𝐫𝐞𝐜𝐭𝐨𝐫 𝐌𝐚𝐫𝐭𝐢́ 𝐢 𝐏𝐢𝐧̃𝐨𝐥, tots dos de coneguda trajectòria dretana, i que el seu mèrit per tenir un carrer va ser el de ser morts durant la Guerra Civil, atribuint-los el règim franquista el dubtós honor de “Caidos por Dios y por España”, i en el cas del rector explicitant-ho directament en la denominació per aquest fet d’un carrer al seu nom. Que el consistori vulgui mantenir-los al nomenclàtor pratenc és un fet incomprensible i lamentable que ens obligarà a continuar lluitant pel seu canvi.


Avui un cop més, coincidint amb el 85è aniversari de l'entrada de les tropes franquistes al Prat, denunciem els pactes de silenci i amnèsia històrica en què va fonamentar-se el règim del 78, i 𝐫𝐞𝐢𝐭𝐞𝐫𝐞𝐦 𝐞𝐥 𝐧𝐨𝐬𝐭𝐫𝐞 𝐜𝐨𝐦𝐩𝐫𝐨𝐦𝐢́𝐬 𝐚𝐦𝐛 𝐥𝐚 𝐦𝐞𝐦𝐨̀𝐫𝐢𝐚 𝐝𝐞 𝐭𝐨𝐭𝐞𝐬 𝐥𝐞𝐬 𝐯𝐢́𝐜𝐭𝐢𝐦𝐞𝐬 𝐩𝐫𝐚𝐭𝐞𝐧𝐪𝐮𝐞𝐬 𝐝𝐞 𝐥𝐚 𝐫𝐞𝐩𝐫𝐞𝐬𝐬𝐢𝐨́ 𝐟𝐫𝐚𝐧𝐪𝐮𝐢𝐬𝐭𝐚, i amb totes aquelles persones que van caure defensant la llibertat contra la barbàrie.