diumenge, 18 d’abril de 2010

El plenari municipal decidirà si manté els noms dels carrers franquistes d’El Prat

Un any ha passat des de que la plataforma “Esborrem el Feixisme, dignifiquem els carrers”, amb el suport d’una dotzena d’entitats i col·lectius, va presentar al ple de març del 2009 una iniciativa per a la recuperació de la memòria històrica. Aquesta va aixecar molta polèmica especialment per la demanda de canvi de nom d’alguns carrers.

Des del ple es va derivar l’assumpte a la comissió de nomenclàtor, conformada per representants dels grups polítics, tècnics municipals i representants cívics, que fins llavors portava molts mesos inactiva. El passat mes de març, finalment, van convocar a representants de la plataforma, i van assistir-hi tres historiadors locals que van defensar la demanda en dos sentits: la desaparició de les plaques falangistes, basada en un acord consistorial d’octubre de 2005, que continua incomplint-se tot i l’acord de retirar-les, i la substitució de carrers relacionats amb el franquisme, seguint les exigències que marca la recent llei de Memòria Històrica.

Tot i que el sentit inicial de la proposta era, segons paraules de la mateixa plataforma al ple, debatre la totalitat dels noms posats durant el període, set van ser els carrers que van considerar prioritaris: els de tres alcaldes franquistes: Rafael Ferrer i Monés, Joan Vila i Dalmau i Josep Colominas Vergés; el mossèn del període Rector Farrés i Poch; els dels “màrtirs” de la Guerra Civil: Víctor Casanovas i Rector Martí i Piñol, i el del farmacèutic Josep Guilera i Molas. Van esmentar també la pervivència d’altres noms que continuaven vigents i van substituir antigues denominacions que no eren afectes al règim, van demanar en aquests casos que s’especifiquessin en les actuals retolacions, i van explicitar una queixa sobre el nomenament en els darrers anys d’un carrer per a Joan Carles I, al seu parer, relacionat directament amb el dictador en ser nomenat pel mateix com el seu successor. Al voltant d’aquests noms es va donar el debat més encès que obligaria a convocar una segona sessió.


Aval de l’Arxiu municipal
L’eix vertebrador de la mateixa van ser les proves documentals, especialment un informe presentat per l’Arxiu Municipal que avalava la relació apuntada pels membres de la Plataforma. En els casos dels alcaldes i el mossèn es va esmentar la Llei de Responsabilitats Polítiques de 9 de febrer de 1939, base de la repressió franquista, on s’especificava com aquests havien de redactar els informes que després eren utilitzats en els sumaríssims, fet que es va poder comprovar amb la signatura d’alguns esmentats. Sobre els denominats “màrtirs” la demanda es basava en el fet d’haver estat nomenats pel règim no pels mèrits dels mateixos sinó principalment per la condició de “Caído por Dios y por España”, i finalment, en el cas del farmacèutic Guilera, per la seva afecció manifesta al bàndol franquista i la seva actuació com a militant de Falange en la signatura d’avals.

Per l’altra banda, alguns participants van qüestionar el sentit de l’iniciativa, presentant un dossier de mèrits d’algunes de les persones, especialment dels mossens esmentats, adduint la seva tasca eclesiàstica i titllant d’anticlerical l’iniciativa. En el cas dels màrtirs van afegir el fet de no tenir cap relació amb el franquisme sinó d’haver estat víctimes de la Guerra Civil lloats posteriorment pel règim. A partir d’aquest debat i la documentació aportada, la comissió redactarà un informe que es trametrà a tots els grups municipals perquè decideixen al ple el futur d’aquests carrers.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada