Aquest matí les autoritats municipals han esborrat i restituït de nou el nom a la plaça Espanya, després que el passat 14 d’abril, les plaques de la plaça despertessin sota l’antiga denominació anterior a l’ocupació de les tropes franquistes a finals de gener de l’any 1939. Plaça Buenaventura Durruti.
Dedicada durant la guerra civil en memòria del sindicalista i
revolucionari anarquista de la CNT, Buenaventura Durruti, qui va morir
el 20 de novembre de 1936 lluitant en la defensa del Madrid al costat de
prop de 2.000 milicians de la coneguda com la columna Durruti.
Al llarg de la seva història, aquesta plaça ha tingut tres denominacions oficials. No obstant això, popularment és coneguda com a plaça dels autobusos, ja que era aquí on antigament tenien la parada els autobusos que anaven cap a Barcelona.
El primer nom oficial que va rebre va ser el de la plaça de la Mancomunitat i posteriorment, durant la guerra civil, es va canviar pel ja citat nom de plaça Buenaventura Durruti,
en homenatge a qui es va convertir en un símbol de la lluita contra el
feixisme i la revolució social del 36. Finalment, el vigent nom de plaça Espanya
es va establir en acabar la guerra per les noves l’autoritats
franquistes. Aquesta denominació què s’ha mantingut fins al dia d’avui.
El 12 d’octubre de l’any 2006 la plaça ja va ser objecte d’una primera acció similar, què s’ha anat repetint especialment des de l’inici l’any 2009 d’una campanya per eliminar els carrers franquistes del Prat, en el marc de la qual cada Festa Major, un cercatasques antifeixista canvia mitjançant cartells el nom a la plaça.
El lloc ha estat històricament vinculat a la classe treballadora
del municipi, ja que per allí passaven els homes i dones que anaven a
treballar a les fàbriques. Aprofitant aquest fet, es van obrir bars i
locals que solien ser punts de reunió de grups de caire esquerrà o
llibertaris.
En un d’aquests locals
es reunien diverses associacions del municipi, incloses les primeres
amb dones en la seva junta directiva, com “Els Amics de Mèxic” de
caràcter progressista, o la Societat Cultural Ibis, un dels centres del
moviment obrer llibertari de la localitat al començament del segle XX.
L’acció va ser portada a terme per l’Assemblea de Joves del Prat (AJP) en commemoració del 87 aniversari de la proclamació de la República
el 14 d’abril de 1931. Aquests joves, autoproclamats com “els néts i
besnéts del cinturó vermell del Baix Llobregat”, volien reivindicar així
el “llegat revolucionari” del període república, com a part de la
història a “no oblidar l’ocorregut i recuperar per aprendre dels
exemples de lluita de la classe treballadora”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada