La cercavila antifeixista de festa major torna aquest 2024 demanant la fi del genocidi a Palestina

 

La cercavila antifeixista de Festa Major arriba a la seva tretzena edició.

La campanya "Esborrem el feixisme, dignifiquem els carrers" tornarem a sortir al carrer en plena festa major un cop més per reivindicar d'una manera festiva un poble lliure de carrers franquistes. I ho farem en plena jornada de lluita convocada a tot l'estat per Palestina convocada pel sindicat CGT, amb el suport d'altres sindicats obrers com Solidaritat Obrera, Co.Bas, la COS, o la CNT, i de centenars d'organitzacions socials.

El 13è Cercavila antifeixista sortirà a les deu del vespre acompanyat per una batucada, que recorrerà els carrers del poble. La cercavila iniciarà el seu recorregut just en el moment en què acabi el pregó. El tiquet de la cercavila constarà de quatre consumicions per un preu de quatre euros i començarà a la plaça dels autobusos quan acabi el pregó.

El passat 25 de gener l'ajuntament va aprovar la moció presentada per la campanya "Esborrem el feixisme, dignifiquem els carrers"; i tot i que la moció encara no s'ha fet efectiva, podem dir que en aquesta edició serà especial i plena d'esperança en uns temps convulsos marcats per l'onada reaccionària que envaeix el món i la neteja ètnica que viu Palestina.

Gràcies per endavant per fer pinya i donar suport a any rere any (excepte els anys d'aturada per la pandèmia) aquesta iniciativa, lúdica i reivindicativa per recordar un cop més al nostre ajuntament que tenir carrers dedicats "a caídos por la gloria de dios y por España" és simplement una vergonya es miri com es miri, i un insult a la memòria de tots aquells pratencs i pratenques antifeixistes morts i represaliats.

Per un poble lliure de carrers franquistes!

Visca el Prat antifeixista!

Visca la Festa Major!

 

 

 

El Prat aprova eliminar els carrers franquistes del nomenclàtor pratenc

 

El Ple de l'ajuntament del Prat de Llobregat va aprovar aquest passat dijous una moció presentada a instàncies de la campanya 'Esborrem el feixisme, dignifiquem els carrers' en relació a la presència al nomenclàtor pratenc de noms de persones relacionades amb la dictadura i la repressió franquista. El text, ha estat aprovat amb els vots favorables de l'equip de govern (EPC, PSC), ERC i Junts, les abstencions de PP i JPD i el vot en contra de Vox.

La plataforma va presentar aquesta mateixa moció ara fa 15 anys (al març de 2009) coincidint amb el 70è aniversari de l’entrada de les tropes feixistes al Prat. En la mateixa, es demanava la substitució de set carrers de persones directament relacionades amb el franquisme, la retirada dels símbols franquistes que encara perduraven a la població i la realització d’un acte oficial d’homenatge a les víctimes.

Tot i que la moció va ser aprovada, només 3 d’aquests carrers relacionats amb el franquisme van ser retirats: aquells vinculats als tres alcaldes franquistes (Joan Vila, Rafael Ferrer i Josep Colominas).

 

Aquesta nova moció estava principalment dirigida a l’eliminació dels 4 carrers franquistes restants: el del mossèn Rector Farrés i Poch, el falangista Josep Guilera i Molas, Víctor Casanovas o el Rector Martí i Piñol.

El text inclou igualment un apartat on insta a l'ajuntament a emprendre iniciatives perquè siguin anul·lats els judicis de la legalitat franquista, així com a continuar fomentant "polítiques concretes que ajudin al que els veïns i veïnes del Prat coneguin realment la dimensió repressiva del règim a la nostra població".

A més, la plataforma 'Esborrem el feixisme, dignifiquem els carrers' va reclamar l’obertura d’un procés de debat que inclogués representants plataforma a la comissió del nomenclàtor i un procés participatiu per decidir els noms substitutius.

Quinze anys de campanya

La moció va ser presentada aquest passat 25 de gener, just quan s'acompleixen quinze anys de la presentació en societat de la campanya 'Esborrem el feixisme, dignifiquem els carrers' i coincidint amb el 85è aniversari de l’entrada de les tropes franquistes al Prat.

La presentació de la campanya va tenir lloc mitjaçant un acte de homenatge a les víctimes del franquisme a la plaça de la Vila. El primer d'aquestes característiques que va realitzar-se al Prat després de la mort del dictador.

Des de la plataforma es feliciten per alguns dels avanços assolits en aquests darrers quinze anys de campanya en el camp de la reivindicació de la memòria històrica, com la ja citada moció presentada l'any 2009, la realització per part del consistori pratenc d'un acte oficial de desgreuge l'any 2010 vers les víctimes del franquisme, la ja citada substitució al nomenclàtor del nom de tres alcaldes franquistes o bé la retirada de totes les plaques de la falange del Ministerio de la Vivienda, la darrera de les quals va ser retirada l'any 2019 en el marc d'una cercavila antifeixista per part dels mateixos integrants de la plataforma.

Els acords es produeixen després que l'any 2013 el consistori pratenc "tanqués en fals" els anteriors compromisos aprovats al substituir únicament tres dels set proposats: els referents als ja citats tres alcaldes de període franquista.

La campanya 'Esborrem el feixisme' lamenta aquest fet i que s'hagués perdut llavors "l'oportunitat de reivindicar en el nomenclàtor la memòria de les persones represaliades per la dictadura".

Quinze anys de la presentació de la campanya per l’eliminació dels noms dels carrers franquistes

𝐀𝐯𝐮𝐢 𝐟𝐚𝐫𝐚̀ 𝟏5 𝐚𝐧𝐲𝐬, el 25 de gener de 2009, coincident amb el 70è aniversari de l'entrada de les tropes franquistes a El Prat, tingué lloc a la plaça de la Vila un acte d'𝐡𝐨𝐦𝐞𝐧𝐚𝐭𝐠𝐞 𝐚 𝐥𝐞𝐬 𝐯𝐢́𝐜𝐭𝐢𝐦𝐞𝐬 𝐝𝐞𝐥 𝐟𝐫𝐚𝐧𝐪𝐮𝐢𝐬𝐦𝐞. El primer d’aquestes característiques que es realitzava a la nostra població, després de 70 anys, i va estar carregat de molta emotivitat. Fins al darrer moment, però, no va estar autoritzat pel consistori i els cossos policials, els quals ens van posar molts problemes burocràtics per organitzar-ho.


Aquell acte donar el tret de sortida a una 𝐥𝐥𝐚𝐫𝐠𝐚 𝐥𝐥𝐮𝐢𝐭𝐚 𝐩𝐞𝐫 𝐥𝐚 𝐫𝐞𝐜𝐮𝐩𝐞𝐫𝐚𝐜𝐢𝐨́ 𝐝𝐞 𝐥𝐚 𝐦𝐞𝐦𝐨̀𝐫𝐢𝐚 𝐡𝐢𝐬𝐭𝐨̀𝐫𝐢𝐜𝐚 que encara perdura avui en dia, per la negativa de l'ajuntament a enretirar del Prat tots els carrers franquistes.


El març d'aquell mateix any presentaríem una iniciativa popular al ple, per demanar la substitució dels noms dels carrers de persones relacionades amb el franquisme, la retirada dels símbols franquistes que encara perduraven a la població, i la realització d’un acte oficial de desgreuge.

𝐄𝐧 𝐚𝐪𝐮𝐞𝐬𝐭𝐬 𝐝𝐚𝐫𝐫𝐞𝐫𝐬 𝟏𝟐 𝐚𝐧𝐲𝐬 𝐚𝐥𝐠𝐮𝐧𝐬 𝐝𝐞𝐥𝐬 𝐨𝐛𝐣𝐞𝐜𝐭𝐢𝐮𝐬 𝐪𝐮𝐞̀ 𝐞𝐧𝐬 𝐯𝐚̀𝐫𝐞𝐦 𝐦𝐚𝐫𝐜𝐚𝐫 𝐜𝐨𝐦 𝐚 𝐨𝐛𝐣𝐞𝐜𝐭𝐢𝐮 𝐡𝐚𝐧 𝐞𝐬𝐭𝐚𝐭 𝐚𝐬𝐬𝐨𝐥𝐢𝐭𝐬:


- L'ajuntament realitzar l'any 2010 un acte oficial de desgreuge.


- La darrera placa de la falange del Ministerio de la Vivienda què quedava a El Prat la vàrem retirar nosaltres mateixos el setembre de 2019.


- Retirada del nomenclàtor pratenc dels noms de 3 alcaldes franquistes.

 

Coincidint amb l'efemèride avui presentarem una 𝐧𝐨𝐯𝐚 𝐦𝐨𝐜𝐢𝐨́ en per demanar novament la retirada dels 4 carrers franquistes que encara resten al Prat.

La relació amb el franquisme però, no és únicament atribuïble als alcaldes franquistes, està també íntimament lligada al mossèn del període, 𝐫𝐞𝐜𝐭𝐨𝐫 𝐅𝐚𝐫𝐫𝐞̀𝐬 𝐢 𝐏𝐨𝐜𝐡, i al farmacèutic falangista 𝐉𝐨𝐬𝐞𝐩 𝐆𝐮𝐢𝐥𝐞𝐫𝐚, tots dos directament relacionats en els informes i avals que feien entrar o sortir de la presó a centenars de pratencs represaliats, i totes dues figures cabdals de dues institucions tan intrínsecament lligades a la dictadura com l’església i Falange; i a la de 𝐕𝐢𝐜𝐭𝐨𝐫 𝐂𝐚𝐬𝐚𝐧𝐨𝐯𝐚𝐬 i el 𝐫𝐞𝐜𝐭𝐨𝐫 𝐌𝐚𝐫𝐭𝐢́ 𝐢 𝐏𝐢𝐧̃𝐨𝐥, tots dos de coneguda trajectòria dretana, i que el seu mèrit per tenir un carrer va ser el de ser morts durant la Guerra Civil, atribuint-los el règim franquista el dubtós honor de “Caidos por Dios y por España”, i en el cas del rector explicitant-ho directament en la denominació per aquest fet d’un carrer al seu nom. Que el consistori vulgui mantenir-los al nomenclàtor pratenc és un fet incomprensible i lamentable que ens obligarà a continuar lluitant pel seu canvi.


Avui un cop més, coincidint amb el 85è aniversari de l'entrada de les tropes franquistes al Prat, denunciem els pactes de silenci i amnèsia històrica en què va fonamentar-se el règim del 78, i 𝐫𝐞𝐢𝐭𝐞𝐫𝐞𝐦 𝐞𝐥 𝐧𝐨𝐬𝐭𝐫𝐞 𝐜𝐨𝐦𝐩𝐫𝐨𝐦𝐢́𝐬 𝐚𝐦𝐛 𝐥𝐚 𝐦𝐞𝐦𝐨̀𝐫𝐢𝐚 𝐝𝐞 𝐭𝐨𝐭𝐞𝐬 𝐥𝐞𝐬 𝐯𝐢́𝐜𝐭𝐢𝐦𝐞𝐬 𝐩𝐫𝐚𝐭𝐞𝐧𝐪𝐮𝐞𝐬 𝐝𝐞 𝐥𝐚 𝐫𝐞𝐩𝐫𝐞𝐬𝐬𝐢𝐨́ 𝐟𝐫𝐚𝐧𝐪𝐮𝐢𝐬𝐭𝐚, i amb totes aquelles persones que van caure defensant la llibertat contra la barbàrie.

Esborrem el feixisme presentem una sol·licitud per debatre al Ple l'eliminació definitiva dels carrers franquistes

 

 

El 25 de gener de 2024 celebrarem el 15 aniversari de l'inici de la campanya per l'eliminació dels carrers franquistes del nomenclàtor pratenc. I ens agradaria celebrar-ho com cal.

Celebrant (ni més ni menys) que hem esborrat la infàmia de tenir encara carrers franquistes a El Prat. Just el dia que farà 85 anys les tropes franquistes van ocupar el nostre municipi.

Per aquest motiu hem presentat una proposta de moció per a debatre al Ple Municipal del pròxim 25 de gener.

El divendres 19 tenim concertada una cita amb la Regidor de Memòria Democràtica i sabrem si la nostra proposta serà inclosa en l'ordre del dia i en quines condicions.

Manifest pels 15 anys de l'inici de la campanya per eliminar els carrers franquistes d'El Prat

 Ara fa 15 anys, un 25 de gener de l’any 2009, coincidint amb el 70è aniversari de l’entrada de les tropes franquistes al Prat, va néixer la Plataforma Esborrem el Feixisme, que va iniciar la campanya per la memòria i reconeixement de les víctimes del franquisme de la nostra població amb un acte d’homenatge a la Plaça de la Vila. Aquell acte va ser el primer d’aquestes característiques que es realitzava al Prat després de la mort del dictador i va iniciar una llarga campanya que encara avui perdura. 

El març d’aquell mateix 2009 des de la Plataforma vam presentar al ple municipal  una “iniciativa popular per la memòria antifranquista”, amb el recolzament d’una quinzena d’entitats i col·lectius locals, per demanar al consistori mesures concretes com la substitució del nom de set carrers de persones directament relacionades amb el franquisme, la retirada dels símbols franquistes que encara perduraven a la població i la realització d’un acte oficial d’homenatge a les víctimes.

 Aquella moció, aprovada amb la majoria de vots dels membres del consistori, va suposar alguns avenços, com l’organització el gener de 2010 per part de l’ajuntament d’un acte d’homenatge oficial a les víctimes del franquisme al Teatre Modern i la retirada el maig del mateix any de 32 plaques del Ministerio de la Vivienda falangista.

 Posteriorment la plataforma Esborrem el Feixisme ha seguit traient més plaques del nostre municipi. Finalment l’any de 2018 va ser retirada l’última placa al Carrer d’Enric Morera número 38.

Tot i això, després de quinze anys, un d’aquells acords es va tancar en fals i la nostra població continua incomprensiblement portant el nom de quatre persones relacionades amb el franquisme. En aquest sentit, va ser al març de 2010 quan tres historiadors en representació de la Plataforma van anar convidats a la Comissió de Nomenclàtor on es va debatre amb proves documentals sobre aquestes persones i la seva relació amb el règim.

Després d’anys d’espera, finalment en el ple de juliol de 2013 l’ajuntament va anunciar per sorpresa el canvi dels carrers únicament referents als tres alcaldes franquistes (Joan Vila, Rafael Ferrer i Josep Colominas), substituint-los amb denominacions neutres i decidides unilateralment per l’equip de govern, perdent l’oportunitat de reivindicar en el nostre carrerer la memòria de les persones represaliades per la dictadura. Aquella decisió agredolça va comportar que encara continuïn existint quatre carrers de persones relacionades amb el règim com el mossèn del períodeRector Farrés i Poch i el falangista Josep Guilera i Molas, o denominats pels consistoris franquistes en base al seu suposat caràcter de “màrtirs” i en concepte de “caídos por Dios y por España” com Víctor Casanovas i el Rector Martí i Piñol.

Quinze anys després continuem exigint que al nomenclàtor del Prat no es permeti que hi hagi cap denominació de figures relacionades amb el règim feixista, responsable de la repressió, exili i mort de desenes de pratencs i pratenques. Instem a les institucions a que acabin amb la vergonya que suposa continuar enaltint aquests noms i aprofitin aquest procés de substitució per escollir de forma oberta i participativa noves denominacions que rescabalin la dignitat i memòria dels centenars de persones que van patir la repressió franquista a la nostra població.

Des de la Plataforma Esborrem el Feixisme reiterem el nostre compromís amb la memòria de les víctimes del franquisme. Demanem a les autoritats que es comprometin a emprendre iniciatives per a que siguin anul·lats els judicis de la legalitat franquista i s’avanci en la justícia, reconeixement i reparació de les persones que van patir aquella repressió, així com a fomentar polítiques concretes que ajudin a que els veïns i veïnes del Prat coneguin realment la dimensió repressiva del règim a la nostra població.

Retorna el cercavila antifeixista de Festa Major amb importants novetats de cara al gener

 

Torna el cercavila antifeixista de Festa Major.

La campanya "Esborrem el feixisme, dignifiquem els carrers" tornarem a sortir al carrer en plena festa major per demanar a l'Ajuntament que enretiri tots els carrers franquistes que resten al Prat. El 12è Cercavila antifeixista sortirà a les deu del vespre acompanyat per una xaranga, percussió i vents, que recorrerà els carrers del poble.

El 12è Cercavila antifeixista sortirà a les deu del vespre acompanyat per una xaranga percussió i vents, que recorrerà diversos carrers del poble amb inici de la plaça de la Vila. El cercavila iniciara el seu recorregut just en el moment en que acabi el pregó.

Durant el trajecte és disposaran de cinc consumicions en total. El preu de la tireta de tickets serà de 5 euro. Per una qüestió logística els organitzador avisen que els tiquets son limitats. Podeu adquirir-los anticipadament a la Copisteria Alonso i El Casal 'La Llavor' a partir de dimecres.

 Durant el cercavila anunciarem importants novetats respecte a la campanya.

Gràcies per endavant per fer pinya i recolzar any rera any (excepte els anys d'aturada per la pandèmia) aquesta iniciativa, lúdica i reivindicativa per recordar un cop més al nostre ajuntament que tenir carrers dedicats "a caídos por la gloria de dios y por España" és simplement una vergonya es miri com es miri, i un insult a la memòria de tots aquells pratencs i pratenques antifeixistes morts i represaliats.

Per un poble lliure de carrers franquistes!
Visca el Prat antifeixista!
Visca la Festa Major!

 

Denunciem les actuacions dels Mossos d'Esquadra contra el nostre legítim dret de manifestació

Amb el que portem d'any al moviment antifeixista pratenc duem dues persones identificades a causa de l'exercici del dret a manifestació.

La primera el 7 de febrer en el marc d'una concentració contra el feixisme i el racisme convocada als Jardins de la Pau, davant d'una paradeta de VOX -Tot i l'absència de cap mena d'incident-. La segona el passat 15 de febrer a la plaça de la Vila durant una concentració -Tot i haver demanat el permís corresponent-.

 

Volem denunciar la limitació de drets fonamentals que suposen aquestes actuacions policials per part del Cos dels Mossos d'Esquadra.

 

Malgrat que en cap d'aquest dos casos citats no hem hagut de lamentar cap sanció administrativa, volem denunciar el caràcter intimidador d'aquestes actuacions arbitraries per la incertesa i la por que generen en les persones afectades davant la possibilitat de ser finalment multats per fet de simplement assistir a una concentració. Denunciem que aquestes actuacions serveixen a més, als cossos policials, per engrandir les seves bases de dades sobre ciutadans basant-se en la seva ideologia. 

 

Finalment des de la campanya 'Esborrem el Feixisme' volem manifestar la nostra solidaritat amb els activistes de la plataforma 'Ni un Pam de Terra' sancionats per participar en accions de protesta i aprofitem per demanar la retirada de normatives com la municipal ordenança de civisme o l'estatal llei mordassa que limiten l'exercici de drets de fonamentals, com el de llibertat d'expressió.

 

 

Reclamem que la decisió de retirar el nom del Passatge dedicat a Juan Carlos I és faci efectiva

Ahir 23F, al Passatge dedicat al Prat a l'avui emèrit Rei Borbó Juan Carlos I, la plataforma Esborrem el Feixisme varem procedir a reproduir el censurat mural de l'artista Rock Black Block.

A 1a hora d'aquest matí la reproducció ja no era al seu emplaçament, ha fugit. Lamentem dir que amb tota probabilitat, el mural ha patit una sort similar que l'original censurat pels serveis de neteja del veí consistori de Barcelona.

Amb aquesta acció hem volgut recordar igualment al nostre Ajuntament que la decisió de fer desaparèixer del nomenclàtor pratenc l'infame nom d'aquest passatge, resta avui pendent de fer-se efectiva

 

La proposta per canviar de nom del passatge Juan Carlos I al Ple Municipal arribarà al Ple Municipal

Des de la campanya 'Esborrem el feixisme' el passat mes de Juliol vàrem plantejar públicament la qüestió d'obrir el debat per replantejar-nos la decisió que al seu dia va prendre el nostre ajuntament de dedicar-li un passatge del Prat a l'avui emèrit rei Borbó. L'única persona viva amb un carrer dedicat en homenatge al Prat.

Feliçment ja podem anunciar que al Ple Municipal es debatrà aquest punt inclòs en una moció presentada per Comuns i Podem, una circumstància de la qual ens mostrem molt satisfetes.

 

Per memòria i dignitat. Esborrem els carrers corruptes herència del franquisme.

Potser és l'hora que ens replantegem el fet de tenir al Prat un carrer en homenatge al corrupte rei emèrit

El 22 de juliol de 1969 les Corts Generals d'Espanya, a proposta del dictador Francisco Franco, van designar a Joan Carles de Borbó com a Cap d'Estat, a títol de rei i amb el títol provisional de príncep d'Espanya.

51 anys després d'aquell nomenament, aquesta institució herència del franquisme viu avui les seves hores més baixes entre els repetits escàndols de corrupció o de faldilles.

Potser ara seria el millor moment per replantejar-se la decisió que al seu dia va prendre el nostre ajuntament de dedicar-li en homenatge un passatge del Prat a l'avui emèrit rei Borbó.

No pensem que la corrupció, la cobdicia, ni tampoc el seu cada cop més qüestionat paper durant el cop d'estat del 23-F (a pesar del relat oficial que ens han intentat colar durant molts anys), sigui sota cap circumstància digne de cap mena d'homenatge públic.

De la mateixa manera, volem recordar al nostre ajuntament que el 14 d'abril de l'any 2016 aquest mateix passatge (tal i com mostra la fotografia que adjuntem) va ser objecte d'una acció de denúncia pública per part de les joventuts d'ICV mitjançant la col·locació al mateix d'una bandera espanyola republicana.

Per memòria i dignitat. Esborrem els carrers franquistes del Prat.

Presentació del llibre “L’antifeixisme del 99%. La lluita unitària contra el racisme i l’extrema dreta”.

Per aquest divendres vinent, tot coincidint amb els 81 anys de l'entrada de les tropes franquistes al Prat i també amb l'11 aniversari de l'inici de la campanya per eliminar del nomenclàtor del municipi els carrers dedicats a franquistes, hem convidat a en David Karvala al Prat, per què ens parli del seu nou llibre “L’antifeixisme del 99%. La lluita unitària contra el racisme i l’extrema dreta”.

Al llibre, Karvala ens situa sobre què és el feixisme, i ens desgrana les diferents contribucions que han sorgint a Europa, a partir dels debats reals sostinguts al si dels moviments que han aparegut per combatre fenòmens similars a VOX. Aixi mateix ens planteja que no tot racisme o masclisme és feixista. Karvala creu que la lluita antifeixista per a que sigui efectiva ha de ser diversa i col·lectiva.

Durant l’acte presentarem també el manifest que tenim previst presentar properament al ple municipal, per ha demanar la retirada de quatre carrers dedicats a franquistes. I projectarem un vídeo commemoratiu dels onze anys.

11è cercatasques antifeixista de Festa Major per reclamar un poble lliure de carrers franquistes

Per onzeé any consecutiu la campanya "Esborrem el feixisme, dignifiquem els carrers" tornarem a sortir al carrer en plena festa major per demanar a l'ajuntament que enretiri tots els carrers franquistes que resten al Prat. El 11è Cercatasques antifeixista sortirà a dos quarts de deu acompanyat per una xaranga, percusió i vents, que recorrerà els carrers del poble des de la plaça de la vila fins al Casal 'La Llavor'. El cercatasques iniciara el seu recorregut just en el moment en que acabi el pregó.

Durant el trajecte disposarem de cinc consumicions en total. El preu de la tireta de tickets serà de 6 euros ja que s'inclourà el euro del got retornable. Per una qüestió logística els tiquets son limitats. Podeu adquirir-los anticipadament a la Copisteria Alonso i El Casal 'La Llavor' a partir de dimecres, o també el Pub Deeses a partir de Dijous.

Aquest any tindrem sorpreses noves. La presentació del nou manifest i l'actuació de la Colla Bastonera del Prat.

Gràcies per endavant per fer pinya i recolzar aquesta iniciativa, lúdica i reivindicativa per recordar un cop més al nostre ajuntament que tenir carrers dedicats "a caídos por la gloria de dios y por España" és simplement una vergonya es miri com es miri, i la seva negativa a enretirar-los definitivament un insult a la memòria de tots aquells pratencs i pratenques antifeixistes morts i represaliats.

Per un poble lliure de carrers franquistes!
Visca el Prat antifeixista!
Visca la Festa Major!

Concentració per la veritat, la justícia i la reparació per les víctimes pratenques del franquisme

El proper dissabte, 29 de juny, tindrà lloc una concentració convocada des de la Mesa de Catalunya d'Entitats Memorialistes per retre homenatge a totes les víctimes de la repressió feixista del nostre municipi i a la qual volem mostrar públicament el nostre suport, i animar-vos a assistir a les 12 del migdia a la plaça de la Vila.

Volem recordar igualment que aquest serà el tercer acte d’aquestes característiques què te lloc al Prat després del nostre acte d’homenatge del 25 de gener de 2009, celebrat ara fa deu anys a la mateixa plaça, tot just coincidint amb l'efemèride del vuitantè aniversari de l’entrada de les tropes franquistes, i el posterior acte de desgreuge institucional amb les víctimes del franquisme celebrat l’any 2010 al Modern a instancies de la moció presentada per la nostre plataforma el març de 2009. Aquesta data, el 25 de gener de 2009 significar el tret de sortida d'una campanya per la recuperació de la memòria històrica què ja fa 10 anys que dura.

Comunicat de la Mesa de Catalunya d'Entitats Memorialistes

CENT QUATRENA CONCENTRACIÓ VERITAT, JUSTÍCIA I REPARACIÓ. CONTRA ELS ESPOLIADORS DE LA VERITAT

Qui és qui a Vox El Prat de Llobregat?

 4 anys després la ultradreta tornà a presentar una candidatura a les eleccions municipals del Prat de Llobregat, aquest cop sota el paraigues de les sigles de Vox, que substitueix les de PxC (partit avui dissolt per integrar-se a Vox) en les paperetes.

 

Peró qui és qui a Vox?

 

Carlos Cortizo Casanova, el Cap de llista al Prat de Llobregat per Vox, ha estat designat directament per la direcció del partit ultra a Barcelona com el seu home de confiança, tot i tenir una nul·la vinculació amb el nostre municipi. A Vox, ocupa el càrrec de responsable de premsa provincial i també està vinculat a la web ultradretana lasvocesdelpueblo.org i a l'associació ultracatòlica i conservadora, HazteOir. De fet, el mateix Cortizo va acompanyar a Barcelona al polèmic autobús d'HazteOir amb la cara de Hitler i el missatge "StopFeminazis" i "las leyes de género discriminan al hombre".

Carlos Secades Remedios ocupa el càrrec de Coordinador de Vox al Prat. Aquest partit va ser implantat al nostre municipi recenment arrel de la repercussió mediàtica obtinguda i la posterior entrada al parlament andalús, fets  que han permès a VOX afiançar-se en la seva posició de hegemònica enfront la resta de partits ultres i absorbir altres formacions xenòfobes com PxC.

Sense bagatge polític anterior, Secades finalment no ha merescut la confiança del partit per presentar-se com l’alcadable per Vox, i s'ha vist destituït i relegat a una segona fila per la jerarquia del partit, en contra l'opinió de les bases locals de Vox.

Dani Lopez Navarro és el número 3 a les llistes de VOX al Prat i un vell conegut de entre la ultradreta pratenca, de caràcter fatxenda i buscabregues, ha estat protagonista de nombrosos incidents verbals, amenaces i fins i tot agressions físiques al nostre municipi.

La darrera coneguda va tenir lloc durant el darrer dia de la campanya pel referèndum de l'1-O, quan va empentar a un aví. Aquest incident va motivar la intervenció de terceres persones que van poder-lo retenir fins a l'arribada dels Mossos que van procedir a identificar-lo.

Poc dies desprès del anterior succés va tornar a ser protagonista d'un incident verbal durant la vaga general del 3 d'octubre al pas de la manifestació convocada aquella jornada al Prat.

En Dani Lopez també és un vell conegut dels acampats del 15M al Prat. L'any 2011 va presentar-se amb to provocador a una assemblea, presentant-se ell mateix davant dels indignats com a membre de la Falange. En una altre ocasió va intentar desmuntar una de les tendes de l'acampada segons ens han fet arribar.

També tenim constància d'una  agressió què va tenir lloc durant el pregó de l'actor Toni Alba durant la Festa Major de l'any 2007 quan Lopez va propinar a una bofetada a una persona que estava repartint octavetes en solidaritat amb els imputats per cremar retrats del rei.

Cal una mobilització popular en resposta als actes de Vox?

Vox és un problema greu. No és el PP o Cs; és a mig camí entre García Albiol i els grups autènticament feixistes. Plataforma per Catalunya (PxC) s'ha dissolt perquè els seus militants s'integrin a Vox. Parlem d'un partit que celebra la seva relació amb el feixista Front Nacional de l'Estat francès; l'extrema dreta en tota regla. Per això, quan Vox intenta implantar-se al nostre municipi igual com en el passat ho va intentar fer PxC, no es tracta només de debats polítics o d'una oferta més a la papereta, sinó que suposa l'intent d'implantar un projecte basat en l'odi. Volen negar drets a les minories. En realitat, seria vora el 99% de la població: dones, gent negra o musulmana, gent LGTBI, els i les treballadores, les nacions sense estat...

Impedir la construcció d'aquest moviment basat en l'odi ha de ser una prioritat compartida de totes les persones i organitzacions que defensen les llibertats i els drets humans.

I doncs, què fem? Hem de fiar-nos de les institucions per resoldre el tema? Creiem que no. No coneixem casos on hagin aturat una extrema dreta en auge. De vegades els han negat permisos, o fins i tot han iniciat judicis –el partit neonazi Alba Daurada, a Grècia, ara està sent jutjat com a organització criminal– però això només passa quan se senten pressionats per la mobilització popular. Si ens ajuden, bé, però l'experiència és que la policia i l'estat en general s'esforcen més per reprimir l'antifeixisme que no pas l'extrema dreta.

El que cal és la mobilització social, àmplia i unitària. Fa poc, Reus va mostrar el camí: centenars de persones van ocupar la plaça portant pancartes i cridant contra una parada de Vox, on una dotzena d'ultres es feien selfies darrere d'una presència policial exagerada. Nosaltres pensem que cal mobilitzar el conjunt del teixit social, amb associacions veïnals, entitats, sindicats, colles... No podem pas normalitzar els discursos de l'odi com en el cas recent de la Junta d'Andalusia on la ultradreta ha entrat a les institucions de la mà de PP i C's; no podem pas normalitzar la presència a les llistes de VOX al Prat de personatges què arrosegen un històrial d'agressions com és el cas del seu núm 3 per les municipals; i no podem normalitzar-lo ni podem fer com si res davant la seva presència als nostres barris. Allà on apareguin ens tindran sempre al davant.

Un suport electoral històric per la ultradreta al Prat

1442 pratenc i pratenques van donar el seu suport a una candidatura obertament ultradretana, racista, xovinista, masclista i homòfoba a les pasades eleccions estatals. Aquest són els resultats obtinguts per VOX.

Uns resultats històrics per l'ultradreta al Prat. El major recolzament electoral estava situat fins avui, en els 633 vots obtinguts a les eleccions al parlament de 2012, sota les sigles de PxC. A les darreres municipals la candidatura feixista de PxC va obtenir 359 vots. I aquest 2019 serà el torn per VOX, el partit nascut d'una escisió del PP.

Ens queda molta feina i molta pedagogia per fer contra el creixement del feixisme, i contra les continues mostres de conivència d'aquells que no dubten a teixir aliances amb l'ultradreta a les mateixes institucions i al carrer.

La calçotada popular arriba a la seva desena edició de ma de la campanya 'Esborrem el Feixisme'

L’organització de la present edició serà acollida per nosaltres, prenent el relleu deixat conjuntament pel Casal Okupat i Autogestionat ‘La Llavor’, l’Assemblea de Joves del Prat (AJP), el Comitè de Defensa de la República (CDR), i Brassika Sound System organitzadors de la passada edició. Assumim la responsabilitat amb l'intenció de mantenir el mateix  esperit de la calçotada com un espai de trobada i visibilització dels moviments socials i com una font de finançament de projectes que es mantenen de forma autogestionada, al marge de subvencions i amb independència de les dinàmiques institucionals.

 La Calçotada Popular és una activitat que es duu celebrant anualment des de l’any 2008 i ha servit de font de finançament i promoció de la fins una desena de projectes i moviments socials locals que, any rere any, han anat recollint el testimoni de l’organització de la calçotada.

Poc a poc, la calçotada popular s'ha anat confirmant com una calçotada dels moviments socials locals, desprès d’haver acumulat diferents organitzadors durant els seus nou primers anys d’història: Maulets, l’enderrocat KOP -Alta Tensió-, la campanya de suport a un activista Pratenc repressaliat, el diari local ‘La Riuada’, o Salvem l’Artesà, tots ells ja desapareguts. Sense deixar d'esmentar que la campanya per eliminar els carrers franquistes que encara resta a la nostre població, ja vàrem organitzar-ne la tercera edició i tornem a repetir en aquesta desena.

El menú serà calçots d'agricultura ecològica, botifarra amb mongetes o opció vegana, postres, pa, aigua i vi. Els tiquets anticipats costen 10€ i el mateix dia 12€. Podeu comprar els tiquets de la calçotada de manera anticipada a la copisteria Alonso a la carretera Marina núm. 2 així com a la fleca. Pels que veniu acompanyats dels més menuts mirarem de cuinar macarrons com a alternativa als calçots.

Volem així mateix denunciar les noves través burocràtiques i les imposicions implementades a través de les normatives municipals, per tal de no impedir-nos el lliure accés a l'ús de l'espai públic.

Denunciem les noves exigències implementades en els darrers temps, i l'obligació de contractar assegurances, com a condició d'obligat compliment pels tots moviments socials i entitats si volem accedir al permís corresponent per a la nostra activitat.

Una exigència d'altra part difícil d'assumir pels col·lectius com el nostre, sense cap aním de lubre i amb escassos mitjans econòmics, nosaltres ens movem completament al marge de les dinàmiques institucionals. Per tant no percebem ni demanem cap mena de subvenció, ni justifiquem davant l'Ajuntament el que ens gastem. Carregar-nos aixi amb un desemborsament monetari difícil d'assumir per nosaltres, so pena veure negat el nostre lliure accés a l'ús de l'espai públic, i a l'exercici de la nostra llibertat d'expressió.

80 anys desprès fem públiques les xifres i l'abast de la repressió franquista al Prat

«La presentació de la base de dades del Memòrial Democràtic del Baix Llobregat al Prat esta prevista pel proper 23 de febrer a les 19.30h en un acte al Casal ‘La Llavor’ a càrrec del històriador Joan Montblanc»

Noticia extreta de la pàgina elpratllibertari.cat 

80 anys després de l'entrada de les tropes franquistes al Prat, aquest 23 de Febrer hi ha prevista la presentació en un acte organitza't per la plataforma Esborrem el Feixisme al Casal ‘La Llavor’, de la base de dades de l'empresonament franquista a la comarca, entre 1939 i 1977. El projecte parteix de la investigació de l'historiador pratenc Joan Montblanc, ponent de l'acte d'aquest dissabte, a partir de l'anàlisi d'arxius com el de la presó Model, la presó de dones de Les Corts, de la Capitania General, diversos tribunals i de l'Arxiu Comarcal del Baix Llobregat.

La base de dades forma part del projecte de recerca del Memorial Democràtic del Baix Llobregat, impulsat pel CECBLL Des del 2005. I durant l'acte d'aquest divendres segons anuncien fonts d'Esborrem el Feixisme, esta previst aportar les dades especifiques que fan referència a l'abast de la repressió al nostre municipi.

Coincidint amb l'efemèride dels 80 anys de l'entrada de les tropes franquistes a Sant Feliu, el passat 25 de gener al Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL) va tenir lloc la presentació oficial d'aquest informe que quatriplica les dades disponibles fins a l'actualitat. En total, s'han xifrat 5.612 persones que van viure l'empresonament franquista al Baix Llobregat: 5163 homes i 449 dones. Les xifres són diferents segons les fonts: "si en mirem una de sola, ens estarem deixant moltes víctimes i per tant l'única manera és anar agregant fonts" va explicar Joan Montblanc durant la citada presentació a Sant Feliu.

'Esborrem el feixisme' torna a substuïr el nom al Passatge del Rector Martí i Piñol per conmemorar el 110è aniversari de l'afusellament de Ferrer i Guàrdia

Des de la campanya 'Esborrem el Feixisme, dignifiquem els carrers' reivindiquem el canvi de nom el passat dia 10 del Passatge del Rector Martí i Piñol pel de Passeig de Ferrer i Guàrdia, tot coincidint amb l'efemèride del 110è aniversari de l'afusellament d'aquest pedagog català per part de l'estat espanyol al Castell de Montjuïc.

Ahir dilluns peró; el passatge va retornar a la denominació què l'any 1942 varen donar-li les noves autoritats franquistes; per retre homenatge al Rector Martí i Piñol per la seva condició "de caido por dios y por españa".

Aixi mateix denunciem l'incompliment per part del Consistòri pratenc de la llei de memòria històrica; una llei què és paper mullat a molts indrets, també al Prat de Llobregat. I reclamem un cop més la substitució dels carrers dedicats als Rectors Martí i Piñol i Farrés i Poch, aixi com al propietari i caporal del Somatent Victor Casanovas, o al militant Falanguista i farmaceutic Josep Guilera i Molas per la seva implicació directa amb el cop d'estat feixista i la repressió posterior.

Recordem a El Prat ‘La Desbadá’; la pitjor massacre de la guerra civil

El passat divendres 9 de novembre, des del col·lectiu antifeixista ‘Esborrem el feixisme‘ varem presentar a l'espai de trobada i cafeta del Casal Okupat i Autogestionat ‘La Llavor’ el documental: ‘Malaga 1937. La carretera de la muerte’, sobre l’oblidada massacre de la carretera Màlaga-Almeria, coneguda popularment com la Desbandá amb un acte public què comptà amb la presència de familiars de supervivents i amb la visita de components de la marxa de la Desbadà, què cada any te lloc a Malaga

.

La Desbandá va ser un atac a civils ocorregut durant la guerra, el 8 de febrer de 1937, després de l’entrada a Màlaga de les tropes franquistes i italianes. Una multitud de refugiats que abarrotaven la carretera fugint cap a Almeria (ciutat sota control de l’Exèrcit Popular Republicà) va ser atacada per mar i aire per vaixells franquistes i avions alemanys i Italians, causant la mort a entre 3.000 i 5.000 civils.

El gran responsable de la matança coneguda com ‘La Desbandà’, el colpista Gonzalo Queipo de Llano va comandar a sang i foc la rebel·lió feixista en sòl andalús deixant, almenys, 45.566 executats llançats a 708 fosses comunes. Aquest criminal de guerra, amb tomba en la Basílica de la Macarena, ha deixat com a herència el marquesat de Queipo i un patrimoni gestionat pels seus descendents.

En referència a la massacre de Malaga el General diria dos dies desprès: A los tres cuartos de hora, un parte de nuestra aviación me comunicaba que grandes masas huían a todo correr hacia Motril. Para acompañarles en su huida y hacerles correr más aprisa, enviamos a nuestra aviación que bombardeó, incendiando algunos camiones…”

Uns fets que avui resten condemnats a l’oblit tot i constituir  la pitjor massacre de la guerra civil.

‘Esborrem el feixisme’ reivindica l’eliminació de la darrera placa d’habitatge amb simbologia de La Falange

«Divendres passat en el marc de la celebració del 10è cercatasques antifeixista de festa major la campanya ‘Esborrem el feixisme, dignifiquem els carrers’ va reivindicar l’eliminació de la darrera de les plaques d’habitatges de La Falange què quedava a El Prat a un edifici construït per l’Instituto Nacional de la Vivienda franquista».

 Extret de elpratllibertari.cat 

Situada al número 38 del carrer Enric Morera, bona part de la resta de plaques ja van ser retirades per part del consistori arran de la presentació al ple municipal el març de 2009, d’una moció presentada per la citada plataforma antifeixista amb el suport de més d’una quinzena d’entitats i col·lectius locals, o bé per l’acció dels mateixos antifeixistes, prèvia i posteriorment a la presentació de la moció. Els antifeixistes reivindiquen en un comunicat que “nou anys aquella decisió del ple municipal s’ha fet efectiva“, “no pas mitjançant la institució sinó mitjançant l’acció directa”. Durant la passada edició del carcatasques ja va ser enretirada un altre placa al carrer Jaume Casanoves.

La citada iniciativa presentada al ple a més a més de la desaparició de les plaques de l’antic ministeri de vivenda, demanava canviar els noms dels carrers relacionats amb el franquisme, i el compromís del consistori per realitzar un acte de desgreuge a les víctimes del règim feixista, la pressió per l’anul·lació dels judicis, i acabava amb una crítica a l’actuació del consistori d’IC-V, denunciant que en 30 anys de mandat “no s’havien encarregat ni tan sols de conèixer exhaustivament l’abast total de la repressió a la població”.

El juliol de 2013 l’Ajuntament va aprovar el canvi de 3 dels 7 carrers franquistes en un ple mogut per les protestes dels antifeixistes, substituint la nomenclatura dels carrers Alcalde Ferrer i Monés, Joan Vila Dalmau i plaça Avicultor Colominas, tots tres, alcaldes durant el franquisme, per Aragó, Vicente Ferrer i Granja Colominas. Els antifeixistes es queixaven del fet que una notificació lliurada dos dies abans va ser l’única comunicació, i de no haver estat convidats a participar en la Comissió del Nomenclàtor que va aprovar aquesta resolució, contravenint les promeses expressades en el ple de quatre anys abans quan es va plantejar la qüestió. I es lamentava “de la oportunitat perduda per canviar-los”.

Ara mateix al Principat encara hi ha més 3.000 símbols vinculats a la dictadura, la immensa majoria dels quals són plaques d’habitatges als edificis construïts per l’Instituto Nacional de la Vivienda franquista, si bé també hi ha desenes d’elements relacionats amb la retolació de carrers, monuments, tombes i làpides, creus o grafits i rètols pintats, entre d’altres.

Un cens de l’any 2010 del Memorial Democràtic de la Generalitat xifra en 3.647 els símbols franquistes que restaven a Catalunya, una xifra que no està actualitzada però que ha baixat els darrers anys, després que diversos ajuntaments hagin retirat de l’espai públic elements vinculats al franquisme.