80 anys desprès fem públiques les xifres i l'abast de la repressió franquista al Prat

«La presentació de la base de dades del Memòrial Democràtic del Baix Llobregat al Prat esta prevista pel proper 23 de febrer a les 19.30h en un acte al Casal ‘La Llavor’ a càrrec del històriador Joan Montblanc»

Noticia extreta de la pàgina elpratllibertari.cat 

80 anys després de l'entrada de les tropes franquistes al Prat, aquest 23 de Febrer hi ha prevista la presentació en un acte organitza't per la plataforma Esborrem el Feixisme al Casal ‘La Llavor’, de la base de dades de l'empresonament franquista a la comarca, entre 1939 i 1977. El projecte parteix de la investigació de l'historiador pratenc Joan Montblanc, ponent de l'acte d'aquest dissabte, a partir de l'anàlisi d'arxius com el de la presó Model, la presó de dones de Les Corts, de la Capitania General, diversos tribunals i de l'Arxiu Comarcal del Baix Llobregat.

La base de dades forma part del projecte de recerca del Memorial Democràtic del Baix Llobregat, impulsat pel CECBLL Des del 2005. I durant l'acte d'aquest divendres segons anuncien fonts d'Esborrem el Feixisme, esta previst aportar les dades especifiques que fan referència a l'abast de la repressió al nostre municipi.

Coincidint amb l'efemèride dels 80 anys de l'entrada de les tropes franquistes a Sant Feliu, el passat 25 de gener al Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL) va tenir lloc la presentació oficial d'aquest informe que quatriplica les dades disponibles fins a l'actualitat. En total, s'han xifrat 5.612 persones que van viure l'empresonament franquista al Baix Llobregat: 5163 homes i 449 dones. Les xifres són diferents segons les fonts: "si en mirem una de sola, ens estarem deixant moltes víctimes i per tant l'única manera és anar agregant fonts" va explicar Joan Montblanc durant la citada presentació a Sant Feliu.

Recordem a El Prat ‘La Desbadá’; la pitjor massacre de la guerra civil

El passat divendres 9 de novembre, des del col·lectiu antifeixista ‘Esborrem el feixisme‘ varem presentar a l'espai de trobada i cafeta del Casal Okupat i Autogestionat ‘La Llavor’ el documental: ‘Malaga 1937. La carretera de la muerte’, sobre l’oblidada massacre de la carretera Màlaga-Almeria, coneguda popularment com la Desbandá amb un acte public què comptà amb la presència de familiars de supervivents i amb la visita de components de la marxa de la Desbadà, què cada any te lloc a Malaga

.

La Desbandá va ser un atac a civils ocorregut durant la guerra, el 8 de febrer de 1937, després de l’entrada a Màlaga de les tropes franquistes i italianes. Una multitud de refugiats que abarrotaven la carretera fugint cap a Almeria (ciutat sota control de l’Exèrcit Popular Republicà) va ser atacada per mar i aire per vaixells franquistes i avions alemanys i Italians, causant la mort a entre 3.000 i 5.000 civils.

El gran responsable de la matança coneguda com ‘La Desbandà’, el colpista Gonzalo Queipo de Llano va comandar a sang i foc la rebel·lió feixista en sòl andalús deixant, almenys, 45.566 executats llançats a 708 fosses comunes. Aquest criminal de guerra, amb tomba en la Basílica de la Macarena, ha deixat com a herència el marquesat de Queipo i un patrimoni gestionat pels seus descendents.

En referència a la massacre de Malaga el General diria dos dies desprès: A los tres cuartos de hora, un parte de nuestra aviación me comunicaba que grandes masas huían a todo correr hacia Motril. Para acompañarles en su huida y hacerles correr más aprisa, enviamos a nuestra aviación que bombardeó, incendiando algunos camiones…”

Uns fets que avui resten condemnats a l’oblit tot i constituir  la pitjor massacre de la guerra civil.

Comunicat de la campanya arran del homenatge institucional a les victimes de la repressió franquista

Des de la campanya -Esborrem el feixisme, dignifiquem els carrers-, volem denunciar públicament l'existencia al Prat de carrers dedicats a persones relacionades directament amb el franquisme. Aprofitem aquest acte per demanar, un cop més, la seva desaparició i per denunciar la inhibició de l'Ajuntament dels compromisos adquirits arran de la Iniciativa Popular presentada al Ple de 4 de març de 2009.

- Fa un any, el 25 de gener de 2009, un grup de persones vem organitzar a la plaça de la Vila un homenatge a les víctimes del franquisme en motiu del 70é aniversari de l'entrada de les tropes feixistes a la població. Els organitzadors ens vem trobar amb un munt d'entrebancs per fer un acte com el que avui s'està realitzant. Tres dies abans les autoritats ens informaven de la prohibició de l'acte tot i haver demanat els corresponents permissos amb setmanes d'antel·lació. Si va ser il·lustrativa aquesta prohibició governativa, encara ho fou més l'actitud directa de boicot del consistori fent desaparèixer dels carrers tots els elements que l'anunciaven. Els organitzadors vem acordar seguir endavant tot i l'amenaça d'una prohibició que no es va aixecar fins al darrer moment, i així, d'una forma humilt, emotiva i digna desenes de persones vem poder homenatjar a les víctimes de la dictadura. Només un membre del consistori va fer acte de presència aquell dia. Nosaltres si que estem avui aquí, perque tot homenatge a les víctimes del franquisme ens importen i no anirem o deixarem d'anar segons qui l'organitzi o segons la medalla que ens podem posar.

Acte d'homenatge institucional a les víctimes de la repressió franquista i de la guerra civil

El memorial democràtic amb col•laboració amb l’ajuntament organitza el 21 de Gener al Prat de Llobregat un acte d’homenatge als repressaliats durant el franquisme i la guerra civil, el acte donava així satisfacció a una de les demandes plantejades per la iniciativa popular impulsada per la campanya “esborrem el feixisme, dignifiquem els carrers” que va ser presentada al ple de l'ajuntament el maig de 2009. L'acte d'homenatge va tenir lloc al Teatre Modern amb la presència de la historiadora Gemma Tribó. A més, s'hi podrà veure una selecció d'escenes del muntatge "En un barquito de vela", a càrrec de Teatre Kaddish.