“A partir de febrer de 1939 comencen els primers consells de guerra sumaríssims, l’iniciativa per començar-los solia venir dels propis tribunals militars, però a vegades també del govern civil o directament de les autoritats locals. La base per endegar els processos judicials passava per la redacció d’informes polítics que demanaven els tribunals i el govern civil i que a la nostra població realitzaven simultàniament l’alcaldia, el comandament de la guardia civil, la delegació local de falange i el mossèn de la parròquia. Aquesta informació sorgia dels serveis d’investigació policials de la guardia civil i Falange i de la delació d’alguns pratencs que van aprofitar les facilitats i recompenses donades pel règim per estendre aquesta pràctica. Els tribunals militars i els governs civils recollien la informació a través d’aquestes quatre vies i els jutges basaven les sentències en aquests quatre puntals a més de les aportacions de testimonis, en alguns casos obligats però en la majoria voluntaris. La coincidència de les versions aportades des del municipi reforçaven encara més la visió única del delicte davant d’unes acusades sense més dret a la defensa que el seu testimoni de pocs minuts. Sempre era la paraula d’una persona “sospitosa” contra el testimoni de tot un engranatge del sistema decidit a acusar-lo. Les sentències i els processos es convertien en pantomimes judicials on la sentència estava decidida amb anterioritat i la paraula d’un “rojo” enfront de la del cap de falange, la guardia civil, l’alcalde, el mossèn i persones indviduals que l’acussaven, decantava la balança sempre cap al mateix cantó.”
Extret de La dona pratenca i la presó (1939-1950)
NOMS DE CARRERS AMB PERSONES IMPLICADES DIRECTAMENT AMB LA DICTADURA FRANQUISTA.
Rector Farrès i Poch. Mossèn del Prat durant la quasi totalitat del franquisme (1939-1968), l’estreta relació de l’església del moment i el règim franquista ha estat suficientment documentada. La legislació del moment encarregava als alcaldes i forces policials l’elaboració dels informes polítics i socials que s’utilitzaven en els judicis sumaríssims contra els presos polítics, en algunes poblacions com la nostra es van afegir també els informes que redactaven els mossens per la classificació dels presoners i presos, tot i no ser en aquest casos obligat per llei i fer-se de forma voluntària. Els seus avals que servien per intercedir per alguns presos també van servir per condemnar a d’altres. Centenars de pratencs del bàndol perdedor van ser condemnats a molts anys d’empresonament. Entre aquests 14 serien afusellats al Camp de la Bota i 13 més moririen a l’interior de les presons. El rector Farrès exercia directament la seva influència a la zona militar de l’aeroport, a més de ser mossèn era militar, escollint per la realització del servei militar als fills de les famílies benestants i políticament més relacionades amb el franquisme de la població. Als anys seixanta van intentar tallar-li el coll a la plaça de la Vila, i segons els testimonis del moment es va salvar per la prominent papada.
Victor Casanovas : Hereu del patrimoni de la família Casanovas fonamentada en les grans propietaris agrícoles que va començar a adquirir el membre de la burgesia barcelonina, Jaume Casanovas. Fill de Pere Casanovas “l’Esbirro” que va dirigir la política pratenca durant dècades entre el s.XIX i el XX de forma caciquil. Caporal del Sometent, cos armat dels grans propietaris de tendència dretana. Seria afusellat a mitjans de 1936 per un grup d’incontrolats per la seva relació directa amb els sublevats franquistes.
Josep Guilera i Molas: Farmaceútic local, va ser jutge municipal durant la dictadura de Primo de Rivera, a partir de 1925, en substitució del titular Ramon Roigé i Badia. Perseguit durant la Guerra Civil va passar-se a zona nacional tornant a la població amb les tropes franquistes. Militant de Falange amb el núm. 1227, per la seva influència entre les autoritats franquistes locals seria testimoni en diversos informes polítics i socials. Aquests informes es redactaven com a proves als judicis sumaríssims contra centenars de pratencs del bàndol perdedor que van ser condemnats a molts anys d’empresonament. Entre aquests 14 serien afusellats al Camp de la Bota i 13 més moririen a l’interior de les presons. El 17 de juliol de 1945 el farmaceútic moriria i l’1 d’agost de 1945 l’ajuntament franquista faria constar en acta el sentiment de la Corporació per la mort del “destacado hombre público”.
Rector Martí i Piñol: Mort a Barcelona durant la Guerra Civil per l’acció d’incontrolats. De fet molts testimonis del Prat parlen de que residia a la població i va poder-se escapar amb l’ajuda d’alguns pratencs els primers dies de la Revolució. Havia sigut rector durant la dictadura de Primo de Rivera i va abandonar el càrrec amb l’adveniment de la República per les seves idees monàrquiques i contràries al nou règim. L’1 de juliol de 1944 es decideix posar el seu nom al conegut com passatge Bolós, a la vegada que d’altres 21 noves denominacions, va ser l’única junt amb la de “Navarra” amb una intencionalitat política al darrera pel caràcter de martir i com a “caido por Dios y por España” del mateix.
Rafael Ferrer Monés. Durant la postguerra franquista va ser dirigent de la Falange local (FET-JONS). Entra a l’ajuntament del Prat el 27 de setembre de 1940 amb el càrrec de primer tinent d’alcalde passant a ser alcalde entre el 14 de novembre de 1941 i el 14 de març de 1942. A partir d’aquesta data continua com a tinent d’alcalde fins el el 17 d’octubre de 1945, tornant a l’alcaldia el 18 de novembre de 1947 fins ben entrada la dècada dels cinquanta. El seu mandat coincideix amb l’època en que la repressió franquista va ser més dura. La legislació del moment encarregava als alcaldes l’elaboració dels informes polítics i socials que s’utilitzaven en els judicis sumaríssims que patirien centenars de pratencs que en ser del bàndol perdedor van passar molts anys d’empresonament. Entre aquests 14 serien afusellats al Camp de la Bota i 13 més moririen a l’interior de les presons.
L'ANY 2013 VAREM ACONSEGUIT ESBORRAR DEL NOMENCLATOR PRATENC 3 CARRERS FRANQUISTES. QUINS EREN?
Rafael Ferrer Monés. Durant la postguerra franquista va ser dirigent de la Falange local (FET-JONS). Entra a l’ajuntament del Prat el 27 de setembre de 1940 amb el càrrec de primer tinent d’alcalde passant a ser alcalde entre el 14 de novembre de 1941 i el 14 de març de 1942. A partir d’aquesta data continua com a tinent d’alcalde fins el el 17 d’octubre de 1945, tornant a l’alcaldia el 18 de novembre de 1947 fins ben entrada la dècada dels cinquanta. El seu mandat coincideix amb l’època en que la repressió franquista va ser més dura. La legislació del moment encarregava als alcaldes l’elaboració dels informes polítics i socials que s’utilitzaven en els judicis sumaríssims que patirien centenars de pratencs que en ser del bàndol perdedor van passar molts anys d’empresonament. Entre aquests 14 serien afusellats al Camp de la Bota i 13 més moririen a l’interior de les presons.
Joan Vila Dalmau.
Administrador de l’antiga finca de la Ricarda. Caporal del Sometent,
cos armat dels grans propietaris i membre d’una família d’arrelada
tendència dretana. El seu pare va ser assassinat al cementiri de
Montcada durant la Guerra Civil per un grup d’incontrolats, ell que
estava present i també anava a ser afusellat es va poder escapar en
amagar-se a un nínxol. Va ser alcalde entre l’11 de març de 1946 i el 18
de novembre de 1947. El seu mandat coincideix amb l’època en que la
repressió franquista va ser més dura. La legislació del moment
encarregava als alcaldes l’elaboració dels informes polítics i socials
que s’utilitzaven en els judicis sumaríssims que patirien centenars de
pratencs que en ser del bàndol perdedor van passar molts anys
d’empresonament. Entre aquests 14 serien afusellats al Camp de la Bota i
13 més moririen a l’interior de les presons. Joan Vila Dalmau va
demanar personalment la reobertura i repetició del judici al jove,
Julian Acero Tejel, que havia estat condemnat a 20 anys de presó per
causes polítiques. En motiu d’aquesta revisió seria condemnat a mort i
afusellat el 21 de novembre de 1941.
Avicultor Josep Colominas.
Va ser conseller de la primera Junta Gestora de l’Ajuntament que van
instaurar els franquistes l’endemà de l’ocupació de la població, el 26
de gener de 1939. Va exercir com a alcalde entre el 24.09.1939 i el
28.10.1939, període en que seria l’únic membre de l’ajuntament el qual
s’administrava per decret. El 17.4.1939 a les actes de l’Ajuntament
apareix escrit una de les seves propostes: “Es acceptada por unanimidad
una proposición del Sr.Colominas para que se haga esculpir en mármol el
último parte de guerra para ser colocado en el vestíbulo de la casa
Ayuntamiento”. La legislació del moment encarregava als alcaldes
l’elaboració dels informes polítics i socials que s’utilitzaven en els
judicis sumaríssims que patirien centenars de pratencs que en ser del
bàndol perdedor van passar molts anys d’empresonament. Entre aquests 14
serien afusellats al Camp de la Bota i 13 més moririen a l’interior de
les presons. La seva professió com a avicultor i impulsor de la Granja
Colominas han tapat aquesta altra dedicació política.
