Vox és un problema greu. No és el PP o Cs; és a mig camí entre García
Albiol i els grups autènticament feixistes. Plataforma per Catalunya
(PxC) s'ha dissolt perquè els seus militants s'integrin a Vox. Parlem
d'un partit que celebra la seva relació amb el feixista Front Nacional
de l'Estat francès; l'extrema dreta en
tota regla. Per això, quan Vox intenta implantar-se al nostre municipi
igual com en el passat ho va intentar fer PxC, no es tracta només de
debats polítics o d'una oferta més a la papereta, sinó que suposa
l'intent d'implantar un projecte basat en l'odi. Volen negar drets a les
minories. En realitat, seria vora el 99% de la població: dones, gent
negra o musulmana, gent LGTBI, els i les treballadores, les nacions
sense estat...
Impedir la
construcció d'aquest moviment basat en l'odi ha de ser una prioritat
compartida de totes les persones i organitzacions que defensen les
llibertats i els drets humans.
I doncs, què fem? Hem de fiar-nos
de les institucions per resoldre el tema? Creiem que no. No coneixem
casos on hagin aturat una extrema dreta en auge. De vegades els han
negat permisos, o fins i tot han iniciat judicis –el partit neonazi Alba
Daurada, a Grècia, ara està sent jutjat com a organització criminal–
però això només passa quan se senten pressionats per la mobilització
popular. Si ens ajuden, bé, però l'experiència és que la policia i
l'estat en general s'esforcen més per reprimir l'antifeixisme que no pas
l'extrema dreta.
El que cal és la mobilització social, àmplia i unitària. Fa poc, Reus va mostrar el camí: centenars de persones van ocupar la plaça portant pancartes i cridant contra una parada de Vox, on una dotzena d'ultres es feien selfies darrere d'una presència policial exagerada. Nosaltres pensem que cal mobilitzar el conjunt del teixit social, amb associacions veïnals, entitats, sindicats, colles... No podem pas normalitzar els discursos de l'odi com en el cas recent de la Junta d'Andalusia on la ultradreta ha entrat a les institucions de la mà de PP i C's; no podem pas normalitzar la presència a les llistes de VOX al Prat de personatges què arrosegen un històrial d'agressions com és el cas del seu núm 3 per les municipals; i no podem normalitzar-lo ni podem fer com si res davant la seva presència als nostres barris. Allà on apareguin ens tindran sempre al davant.
El que cal és la mobilització social, àmplia i unitària. Fa poc, Reus va mostrar el camí: centenars de persones van ocupar la plaça portant pancartes i cridant contra una parada de Vox, on una dotzena d'ultres es feien selfies darrere d'una presència policial exagerada. Nosaltres pensem que cal mobilitzar el conjunt del teixit social, amb associacions veïnals, entitats, sindicats, colles... No podem pas normalitzar els discursos de l'odi com en el cas recent de la Junta d'Andalusia on la ultradreta ha entrat a les institucions de la mà de PP i C's; no podem pas normalitzar la presència a les llistes de VOX al Prat de personatges què arrosegen un històrial d'agressions com és el cas del seu núm 3 per les municipals; i no podem normalitzar-lo ni podem fer com si res davant la seva presència als nostres barris. Allà on apareguin ens tindran sempre al davant.
Un suport electoral històric per la ultradreta al Prat
1442
pratenc i pratenques van donar el seu suport a una candidatura
obertament ultradretana, racista, xovinista, masclista i homòfoba a les pasades eleccions estatals.
Aquest són els resultats obtinguts per VOX.
Uns resultats històrics per l'ultradreta al Prat. El major recolzament electoral estava situat fins avui, en els 633 vots obtinguts a les eleccions al parlament de 2012, sota les sigles de PxC. A les darreres municipals la candidatura feixista de PxC va obtenir 359 vots. I aquest 2019 serà el torn per VOX, el partit nascut d'una escisió del PP.
Ens queda molta feina i molta pedagogia per fer contra el creixement del feixisme, i contra les continues mostres de conivència d'aquells que no dubten a teixir aliances amb l'ultradreta a les mateixes institucions i al carrer.
Uns resultats històrics per l'ultradreta al Prat. El major recolzament electoral estava situat fins avui, en els 633 vots obtinguts a les eleccions al parlament de 2012, sota les sigles de PxC. A les darreres municipals la candidatura feixista de PxC va obtenir 359 vots. I aquest 2019 serà el torn per VOX, el partit nascut d'una escisió del PP.
Ens queda molta feina i molta pedagogia per fer contra el creixement del feixisme, i contra les continues mostres de conivència d'aquells que no dubten a teixir aliances amb l'ultradreta a les mateixes institucions i al carrer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada