El Prat antifeixista

Tots els carrers franquistes del Prat han estat esborrats

2012-01-25T00:00:00.000-08:00

[Comunicat]

FORA ELS CARRERS FRANQUISTES DEL PRAT DE LLOBREGAT

Aquesta nit del 25 de gener de 2012, aniversari de l’ocupació del Prat de Llobregat per les tropes franquistes, hem pintat de vermell més d’una vintena de plaques de vuit carrers que encara mantenen denominacions de persones directament relacionades amb el règim franquista a la nostra població. Aquests dies els veïns han rebut informació a les bústies sobre la realitat de la denominació del carrer on viuen i la resistència del consistori d’IC-PSC a possicionar-se davant la demanda del seu canvi de nom ara fa tres anys. Concretament hem actuat als carrers dels tres alcaldes franquistes: Rafael Ferrer i Monés, Joan Vila i Dalmau i Josep Colominas Vergés; el mossèn del període Rector Farrés i Poch; els dels “caidos por Dios y por España”, Victor Casanovas i Rector Martí i Piñol, el del farmaceútic falangista Josep Guilera i Molas, i el de la rebatejada el març de 1939 com plaça Espanya i que s’havia denominat inicialment Mancomunitat i Durruti durant la guerra civil.

És una vergonya que IC-V, que governa la població des de les primeres eleccions municipals i que a d’altres llocs pressumeix de ser defensora de la memòria històrica, al Prat hagi mantingut durant més de 30 anys denominacions heretades de la dictadura, i ho és més que alguns d’aquests carrers s’hagin nomenat durant el seu mandat. És encara més vergonyós quan ara fa 3 anys es va presentar una moció al ple per canviar el nom d’aquests carrers amb el suport d’una dotzena d’entitats i que va ser recolzada per la majoria de les forces del consistori, quan en diverses reunions informatives es va demostrar amb dades irrefutables la relació directa d’aquestes persones amb el règim i quan els polítics es van comprometre a donar una resposta oficial al ple. Portem dos anys des de la darrera reunió i l’única resposta que hem rebut han estat excuses per anar allargant la resolució d’aquest tema, la darrera al febrer de 2011 quan des del ple ens van emplaçar a rebre-la un cop es conformés el nou govern municipal després de les eleccions del maig d’aquell any.

És una vergonya que 73 anys després d’aquell 25 de gener de 1939 encara existeixin carrers amb els noms de persones directament relacionades amb el règim franquista al Prat de Llobregat i el consistori es resisteixi a canviar-los. És un insult pels milers de pratencs i pratenques que van patir la repressió brutal d’aquell règim, pels centenars que es van haver d’exiliar, pels que deixarien la vida als camps nazis i molts altres que mai més tornarien, pels més de mig miler que serien empresonats, pels 14 que van ser afussellats al Camp de la Bota i els 13 que van morir dins de les presons franquistes, pels centenars que van lluitar al front i les desenes que van deixar la vida, molts dels quals encara avui dia consten com a desapareguts.

No estem disposats a esperar més, estem farts de fer-ho. No permetrem que els polítics continuin mantenint l’amnèsia que van pactar durant la transició i que ara volen reeditar a nivell local perque tot quedi silenciat. Hem intentat fer-ho seguint els seus passos, assistint als seus plens i comissions, hem esperat anys a que cumplissin els seus compromissos, però per variar ens prenen el pèl. És moment de passar a l’acció i actuar en aquests carrers les vegades que calgui, informant als veïns i animant a tothom a afegir-se a aquesta campanya fins que aquesta situació vergonyosa acabi i els noms dels carrers franquistes siguin substituits.

Per dignitat i per memòria.

Plataforma Esborrem el feixisme, dignifiquem els carrers.

El Prat de Llobregat, 25 gener de 2012.

Rafael Duarte, emplaça la resposta sobre la qüestió dels carrers franquistes un cop passades les municipals.

2011-03-03T00:00:00.000-08:00

Interpel·lat per la plataforma "esborrem el feixisme, dignifiquem els carrers", Rafael Duarte, tinent d'alcalde i portaveu del govern municipal, ha assegurat a la part final del Ple, a l'apartat de precs i preguntes, que al respecte d'aquesta qüestió s'ha començat a treballar però que encara no hi ha consens. Duarte ha declarat que "la comissió de nomenclàtor fins al moment no ha estat capaç d'arribar a cap conclusió unànime al respecte", i que "el que farà el govern, es esperar a que les properes eleccions, decideixin una nova composició de la comissió de nomenclàtor abans d'abordar la modificació o no, d'aquest carrers."

Aquesta plataforma antifeixista ja va presentar al març de 2009 un document per retirar les plaques franquistes de diversos carrers pratencs.

+ info: www.youtube.com/watch?v=sjMJ7r7jalY#t=2m42s

Demanen al consistori una resposta sobre els carrers franquistes

2011-02-21T00:00:00.001-08:00

La plataforma Esborrem el feixisme, dignifiquem els carrers ha demanat que en el proper ple de març el consistori es posicioni sobre el canvi de noms de carrers relacionats amb el franquisme a la ciutat.

El grup va impulsar una iniciativa popular per la recuperació de la memòria històrica al Ple de març de 2009 amb el suport d’una dotzena d’entitats i col·lectius, on demanaven la substitució d’alguns carrers de personatges relacionats amb la dictadura franquista.

Coincidint amb el segon aniversari volen que «aquest punt consti en l’ordre del dia del proper Ple de març», en entendre que «ha passat temps més que suficient» des de llavors i del seu posterior debat, ara fa un any, a la comissió de Nomenclàtor. Allà es va arribar al compromís de redactar un informe on es recollissin les qüestions debatudes sobre aquest tema per poder resoldre’l posteriorment en sessió plenària.

Els cens de simbologia franquista del departament d'Interior ignora els carrers franquistes

2010-10-18T00:00:00.000-07:00

El Memorial Democràtic, institució per a la recuperació de la memòria històrica, ha fet públic a internet el recull de simbologia franquista que ha trobat arreu de Catalunya.

El recull no fa esment ni al Prat ni a cap altre municipi, d'aquells carrers amb nomenclatura franquista. És aquesta, juntament amb la retirada de les plaques del Ministerio de la Vivienda, una de les principals reivindicacions de la Plataforma Antifeixista del Prat que apuntava l'any passat l'existència de carrers dedicats a personatges relacionats o directament implicats amb la dictadura.

En són casos els de tres alcaldes franquistes: Rafael Ferrer i Monés, Joan Vila i Dalmau i Josep Colominas Vergés; el mossèn del període Rector Farrés i Poch; els dels “màrtirs” de la Guerra Civil: Víctor Casanovas i Rector Martí i Piñol, i el del farmacèutic Josep Guilera i Molas

Tot i així, entre les poblacions on s'hi troba la simbologia de tall feixista hi ha El Prat, amb un total de 48 símbols comptabilitzats, tots ells plaques del Ministerio de la Vivienda. Es tracta d'aquelles que pengen a sobre dels portals dels blocs de pisos i es poden reconèixer amb facilitat perquè s'hi poden veure el jou i les fletxes que va adoptar la Falange Española com a símbol.

Unes plaques que per altra banda l'Ajuntament, arran de les reinvidcacions de la Campanya 'Esborrem el feixisme, dignifiquem els carrers' va començar a treure el passat mes de maig. El concistori en va retirar llavors 32, en restarien per retirar una quinzena.

L'ajuntament comença a retirar part de les plaques falangistes

2010-05-03T00:00:00.000-07:00

El passat mes de maig el consistori va procedir a la substitució de 32 plaques amb simbologia franquista per d’altres de l’empresa pública ADIGSA. L’acord pres a la Comissió de Nomenclàtor es deriva de la iniciativa per la desaparició de la simbologia franquista dels carrers presentada al ple de març de 2009 per la plataforma Esborrem el Feixisme.

El març es van fer dues reunions de la Comissió (veure la Riuada 0), on membres de la Plataforma van demanar el compliment de l’acord municipal de retirada de les plaques de l’any 2005 i la substitució del nom de set carrers que consideraven relacionats amb el franquisme. Un membre d’aquesta entitat ha declarat a la Riuada que «tot i alegrar-nos per la retirada de plaques, encara esperem una mesura idèntica sobre els noms dels carrers». En aquest sentit, la Comissió va acordar recollir les informacions aportades i derivar-les al Ple: «Serà aquest, per unanimitat, majoria qualificada o simple, qui aprovarà o no que determinats noms formin part dels carrers de la ciutat». Tot i això, aquest tema encara no té data.

El plenari municipal decidirà si manté els noms dels carrers franquistes d’El Prat

2010-04-18T00:00:00.000-07:00

Un any ha passat des de que la plataforma “Esborrem el Feixisme, dignifiquem els carrers”, amb el suport d’una dotzena d’entitats i col·lectius, va presentar al ple de març del 2009 una iniciativa per a la recuperació de la memòria històrica. Aquesta va aixecar molta polèmica especialment per la demanda de canvi de nom d’alguns carrers.

Des del ple es va derivar l’assumpte a la comissió de nomenclàtor, conformada per representants dels grups polítics, tècnics municipals i representants cívics, que fins llavors portava molts mesos inactiva. El passat mes de març, finalment, van convocar a representants de la plataforma, i van assistir-hi tres historiadors locals que van defensar la demanda en dos sentits: la desaparició de les plaques falangistes, basada en un acord consistorial d’octubre de 2005, que continua incomplint-se tot i l’acord de retirar-les, i la substitució de carrers relacionats amb el franquisme, seguint les exigències que marca la recent llei de Memòria Històrica.

Tot i que el sentit inicial de la proposta era, segons paraules de la mateixa plataforma al ple, debatre la totalitat dels noms posats durant el període, set van ser els carrers que van considerar prioritaris: els de tres alcaldes franquistes: Rafael Ferrer i Monés, Joan Vila i Dalmau i Josep Colominas Vergés; el mossèn del període Rector Farrés i Poch; els dels “màrtirs” de la Guerra Civil: Víctor Casanovas i Rector Martí i Piñol, i el del farmacèutic Josep Guilera i Molas. Van esmentar també la pervivència d’altres noms que continuaven vigents i van substituir antigues denominacions que no eren afectes al règim, van demanar en aquests casos que s’especifiquessin en les actuals retolacions, i van explicitar una queixa sobre el nomenament en els darrers anys d’un carrer per a Joan Carles I, al seu parer, relacionat directament amb el dictador en ser nomenat pel mateix com el seu successor. Al voltant d’aquests noms es va donar el debat més encès que obligaria a convocar una segona sessió.

Aval de l’Arxiu municipal
L’eix vertebrador de la mateixa van ser les proves documentals, especialment un informe presentat per l’Arxiu Municipal que avalava la relació apuntada pels membres de la Plataforma. En els casos dels alcaldes i el mossèn es va esmentar la Llei de Responsabilitats Polítiques de 9 de febrer de 1939, base de la repressió franquista, on s’especificava com aquests havien de redactar els informes que després eren utilitzats en els sumaríssims, fet que es va poder comprovar amb la signatura d’alguns esmentats. Sobre els denominats “màrtirs” la demanda es basava en el fet d’haver estat nomenats pel règim no pels mèrits dels mateixos sinó principalment per la condició de “Caído por Dios y por España”, i finalment, en el cas del farmacèutic Guilera, per la seva afecció manifesta al bàndol franquista i la seva actuació com a militant de Falange en la signatura d’avals.

Per l’altra banda, alguns participants van qüestionar el sentit de l’iniciativa, presentant un dossier de mèrits d’algunes de les persones, especialment dels mossens esmentats, adduint la seva tasca eclesiàstica i titllant d’anticlerical l’iniciativa. En el cas dels màrtirs van afegir el fet de no tenir cap relació amb el franquisme sinó d’haver estat víctimes de la Guerra Civil lloats posteriorment pel règim. A partir d’aquest debat i la documentació aportada, la comissió redactarà un informe que es trametrà a tots els grups municipals perquè decideixen al ple el futur d’aquests carrers.

Finalment la plataforma esborrem el feixisme, compareix davant la comissió de nomenclator.

2010-03-01T00:00:00.000-08:00

Finalment, un any desprès, s’ha acomplert un dels compromisos adquirits pel ajuntament al ple municipal de març de 2009. Tres historiadors en nom de la campanya “esborrem el feixisme, dignifiquem els carrers” van assistir a la reunió de la comissió de nomenclàtor de l’ajuntament del Prat per plantejar la qüestió derivada de l’existència de carrers franquistes al Prat.

Comunicat de la campanya arran del homenatge institucional a les victimes de la repressió franquista

2010-01-21T00:00:00.001-08:00

Des de la campanya -Esborrem el feixisme, dignifiquem els carrers-, volem denunciar públicament l'existencia al Prat de carrers dedicats a persones relacionades directament amb el franquisme. Aprofitem aquest acte per demanar, un cop més, la seva desaparició i per denunciar la inhibició de l'Ajuntament dels compromisos adquirits arran de la Iniciativa Popular presentada al Ple de 4 de març de 2009.

- Fa un any, el 25 de gener de 2009, un grup de persones vem organitzar a la plaça de la Vila un homenatge a les víctimes del franquisme en motiu del 70é aniversari de l'entrada de les tropes feixistes a la població. Els organitzadors ens vem trobar amb un munt d'entrebancs per fer un acte com el que avui s'està realitzant. Tres dies abans les autoritats ens informaven de la prohibició de l'acte tot i haver demanat els corresponents permissos amb setmanes d'antel·lació. Si va ser il·lustrativa aquesta prohibició governativa, encara ho fou més l'actitud directa de boicot del consistori fent desaparèixer dels carrers tots els elements que l'anunciaven. Els organitzadors vem acordar seguir endavant tot i l'amenaça d'una prohibició que no es va aixecar fins al darrer moment, i així, d'una forma humilt, emotiva i digna desenes de persones vem poder homenatjar a les víctimes de la dictadura. Només un membre del consistori va fer acte de presència aquell dia. Nosaltres si que estem avui aquí, perque tot homenatge a les víctimes del franquisme ens importen i no anirem o deixarem d'anar segons qui l'organitzi o segons la medalla que ens podem posar.

El 4 de març del 2009 es va presentar al ple una Iniciativa Popular per la desaparició dels noms i simbologia dels carrers del Prat recolzada per més d'una desena de col·lectius i entitats, a la qual la majoria dels grups es van mostrar favorables. La resposta del portaveu d'IC, Rafael Duarte, va ser indignant i ressumia perfectament perque certes persones i entitats sempre trobem tants problemes per tirar endavant iniciatives i la prepotència amb que les institucions veuen tot acte del que no poden treure un profit partidista. Aquell dia l'alcalde va instar-nos a debatre aquest assumpte a la comissió de nomenclàtor a la qual se'ns convidaria a participar. Aquesta comissió s'ha reunit i nosaltres no hem estat convidats i sembla que no hi ha cap intenció de fer-ho ni de tirar endavant la revisió del nomenclàtor amb la nostra participació. En els darrers mesos des del Memorial Democràtic s'està realitzant per tot Catalunya un recull de la simbologia franquista que encara perdura als carrers, segons aquest inventari la nostra és una de les poblacions que més denominacions i simbologia manté. No sabem si arran d'aquest estudi oficial prendran en consideració el que nosaltres demanem des de la societat civil, però no ens sembla de rebut que en un assumpte com aquest s'hagi menystingut i directament boicotejat la opinió del col·lectiu demandant ni el dret d'expressar-la en aquesta comissió.

Diversos sectors socials demanen un pas que vagi més enllà en la recuperació de la nostre memòria històrica, un pas més enllà en la dignificació d'aquells que han estat tants anys oblidats i condemnats, en definitiva, un pas més per retirar els continus homenatges que encara trobem pels carrers a unes persones que van negar les nostres llibertats. Els motius pels quals demanem una revisió general de la nomenclatura del Prat no només estan plantejats des d'un punt de vista de sanejament democràtic. L'existència de noms de carrers dedicats al bàndol vencedor en els diferents conflictes on els i les treballadores catalanes hem perdut bona part de les nostres llibertats, és una ofensa per tots els pratencs anònims que han lluitat, treballat, han patit tota mena de privacions, tortures i maltractaments i que, fins i tot, han deixat la vida per defensar les nostres llibertats socials i nacionals, i en definitiva, per voler construir un futur més digne, just i en llibertat. Mentre aquestes persones resten en l'oblit, antics alcaldes franquistes i personatges de tota mena relacionades amb el règim tenen el nom d'un carrer. No val l'excusa de que malgrat la seva acceptació del franquisme eren gent del poble que alguna cosa possitiva van fer pel Prat. Els que mereixen el nostre homenatge són els molts pratencs i pratenques que van mantenir la seva dignitat, que no es van vendre al franquisme o als diferents règims autoritaris per interessos econòmics i que no van col·laborar amb la repressió i els assassinats. Aquests són els que mereixen tenir carrers al seu nom i no tot el seguit de personatges, corruptes i repressors que encara el conserven malgrat els més de 30 anys de democràcia formal que diuen que portem.

Plataforma "esborrem el feixisme, dignifiquem els carrers". Gener 2010

* Comunicat repartit a l'entrada del teatre Modern

Acte d'homenatge institucional a les víctimes de la repressió franquista i de la guerra civil

2010-01-21T00:00:00.000-08:00

El memorial democràtic amb col•laboració amb l’ajuntament organitza el 21 de Gener al Prat de Llobregat un acte d’homenatge als repressaliats durant el franquisme i la guerra civil, el acte donava així satisfacció a una de les demandes plantejades per la iniciativa popular impulsada per la campanya “esborrem el feixisme, dignifiquem els carrers” que va ser presentada al ple de l'ajuntament el maig de 2009. L'acte d'homenatge va tenir lloc al Teatre Modern amb la presència de la historiadora Gemma Tribó. A més, s'hi podrà veure una selecció d'escenes del muntatge "En un barquito de vela", a càrrec de Teatre Kaddish.

Els mitjans d'El Prat parlen del ple del passat 4 de març

2009-03-04T00:02:00.000-08:00

Us deixem dos enllaços on dos mitjans d'El Prat parlen del succeït el passat 4 de març al ple del nostre ajuntament. Un tall d’audio de la notícia emesa al Prat Radio (radio oficial) dins de l’apartat notícies de http://www.elpratradio.com/ http://www.elpratradio.com/WEB/NOTICIES/?id=909 i un video de la televisió oficial on-line. Notícia “La memòria històrica es debat a l’ajuntament”. A partir de la meitat del tall. http://www.elprat.tv/

El Col·lectiu Republicà del Baix Llobregat dóna la seva opinió del que va veure dimecres passat: El ple de la vergonya. El Prat de Llobregat

2009-03-04T00:01:00.000-08:00

x Col·lectiu Republicà del Baix Llobregat

Avui hem assistit a un ple de l’Ajuntament del Prat de Llobregat convidats pels promotors de la campanya Esborrem el Feixisme. Dignifiquem els carrers, a la qual donem suport des de la nostra associació. Amb aquesta campanya, sota el lema “Trenquem el silenci. 70 anys i prou”, pretenen dignificar els espais públics de la ciutat esborrant els noms del feixistes del seus carrers.

El company Ferran ha llegit el manifest en un to molt assossegat i amb molta correcció. Quan ha finalitzat la seva intervenció molt aplaudida per la gent que omplia la sala han donat la paraula als portaveus dels grups polítics.

El representant d’esquerra s’ha mostrat a favor de la proposta i ha criticat la llei de la Memòria Històrica. Ha parlat de la necessitat de l’anul·lació del judici al President Companys i de l’anul·lació de tots els judicis del franquisme, en la línia del que defensa el seu partit a Catalunya i Madrid.

Convergència ha mostrat el seu suport però ha demanat que aquesta qüestió s’ha de tractar on cal, imagino que referint-se a la comissió nomenclàtor, on estan representats grups polítics i certes associacions. Aquesta comissió s’encarrega del tema dels noms dels carrers.

Per la seva part el PSC s’ha mostrat favorable i els ha donat la raó en que en aquesta ciutat s’havien fet poques coses per a la recuperació de la Memòria.

Arribat el moment de la intervenció del portaveu, primer tinent alcalde de l’Ajuntament (Rafael Duarte Molina, el "senyor" de la fotografia), representant d’Iniciativa, ha arribat el moment de la vergonya. Un senyor que amb molt poca cultura democràtica, en un to barruer i groller, utilitzant expressions com: què collons! ha provocat als presents, intentant escalfar l’ambient amb una intenció perversa, sense aconseguir-ho. Ha exhibit una manca d’educació impròpia d’un càrrec públic acusant els promotors d’aquesta campanya de sectaris, grup extremadament minoritari, d’escletxa radical i petita. S’ha vanagloriat de que el lluitadors antifeixistes que van formar part del primer consistori democràtic van eliminar carrers en honor de Carrero Blanco i que van treure el nom del Caudillo de la Plaça de la Vila. Els estem molt agraïts, però 30 anys després volem molt més que això, perquè és hora, i ells haurien de ser els primers en defensar una campanya que reivindica en el seu eslògan dignitat i memòria. També ha explicat que governen una ciutat de 65.000 habitants i que aquest són molts comparats amb una plataforma minoritària. Potser aquest home entén la política com enfrontament i no com diàleg. Però lo més greu ha estat quan ha dit sense immutar-se, que no ens passi com diu la cançó: “de tant buscar feixistes no et tornis feixista”. Buscarem aquest èxit desconegut, que si existeix, segur que ho va escriure un fan de la reconciliació nacional.

El Company Joan en l’ús del seu torn de paraula ha recriminat el to improcedent de la intervenció del responsable de cultura. Indignat però seré l’hi ha retret la frase musical tan insultant que ha dedicat als presents. Ha demanat poder participar de la “comissió nomenclàtor” i ha fet recaure la responsabilitat de vetllar per eliminar els vestigis del feixisme dels carrers sobre l’Ajuntament.

El portaveu ha tornat a la càrrega de la provocació dient: “un ple públic no és per establir un diàleg, no es pot venir a protestar”. I per acabar d’adobar-ho ha dit que a més aquest noms feixistes estan en carrers de segon ordre, vaja quina tranquil·litat. Ell es va indignar perquè a la proposta es parlava de “denominada democràcia”. Que no s’indigni tant perquè amb la seva intervenció demostra que encara no hem arribat a poder treure el denominada del davant.

Un altre membre de Convergència ofès pel comportament del seu company de consistori li ha dit: “et diré el que penso del teu discurs en privat”.

L’alcalde ha posat fi a les repliques dient que aquell consistori era un espai de democràcia i que per això havia donat la paraula als promotors d’Esborrem el feixisme dels carrer. Hem d’estar molt agraïts.

És curiós, al ple s’han parlat de moltes coses, però cap ha portat la polèmica que ha suscitat aquest tema i el més lamentable és que un senyor que segurament es considera d’esquerres, que milita en un partit suposadament d’esquerres, el mateix que es va vendre la llei i que quan ja no es jugava res es va posicionar al Congrés dels diputats en contra, ha estat qui ens ha fet sentir vergonya. És per reflexionar.

A la Plaça de la Vila s’ha repartit xocolata desfeta i pastes perquè la recuperació de la memòria ens dona moments políticament molt tristos, però també té la seva vessant de celebració. La de la unió de tots els que demanem Veritat, Justícia i Reparació per a totes les víctimes del franquisme, aquelles que ho van patir en primera persona i per a nosaltres, que tants anys després també ho som i no deixarem de ser-ho mentre no és compleixin aquest tres requisits i desaparegui la monarquia.

Enllaç a la notícia original: http://baixllrepublicanoticies.blogspot.com/2009/03/el-ple-de-la-vergonya-el-prat-de.html

Polèmica amb IC-V al Prat per la presentació d’una iniciativa per la memòria antifranquista

2009-03-04T00:00:00.000-08:00

El passat 4 de març la Plataforma “Esborrem el feixisme, dignifiquem els carrers” del Prat de Llobregat va presentar una iniciativa popular al ple de l’ajuntament recolzada per més d’una quinzena d’entitats i col•lectius locals. Prèviament s’havia realitzat una xocolatada a la plaça de la Vila on es va repartir informació sobre la campanya. L’iniciativa demanava canviar els noms dels carrers relacionats amb el franquisme, la desaparició de les plaques de l’antic ministeri de vivenda que encara persisteixen, el compromís del consistori per realitzar un acte de desgreuge a les víctimes del règim feixista, la pressió per l’anul•lació dels judicis, i acabava amb una crítica a l’actuació del consistori d’IC-V, denunciant que en 30 anys de mandat “no s’havien encarregat ni tansols de conèixer exhaustivament l’abast total de la repressió a la població”.

L’iniciativa, molt aplaudida pels assistents que omplien la sala d’actes, va ser contestada pels diferents grups polítics, exceptuant el PP, en la línia d’estudiar la proposta i canalitzar-la a travès de la comissió de nomenclàtor on els demandants van demanar ser-hi presents. La polèmica arribaria amb l’intervenció del portaveu d’IC i primer tinent d’alcalde, Rafael Duarte, el qual en un to exhaltat va criticar durament els signants, acusant-los de convertir l’iniciativa en un atac, parafrasejant una cançó que deia: “de tant buscar feixistes, no ens tornem feixistes”, definint-los despectivament com entitats “ultraminoritàries”, tot i haver-hi entre les mateixes diverses amb més d’un centenar de persones i alguns instituts, a més, de referir-se al fet que els carrers proposats “eren de segona”.

La beligerància del portaveu d’IC va encendre els ànims dels assistents i va comportar un fet extraordinari amb l’atorgament d’un torn de rèplica pels membres de la Plataforma, en la que un membre de la mateixa va transmetre l’indignació dels presents per l’actitud i el to del representant d’IC, al que després es van afegir d’altres grups polítics fent-ho constar en acta, va fer recaure la responsabilitat dels fets en l’inactivitat del consistori durant anys, va denunciar que el primer acte d’homenatge a les víctimes del passat 25 de gener havia estat fet per la societat civil sense cap recolzament ni presència de tots aquells que ara es declaraven favorables i va demanar participar com a Plataforma en la comissió de nomenclàtor.

Més d'un centenar de persones a l'Homenatge a les víctimes del franquisme

2009-01-25T00:00:00.000-08:00

Més d’un centenar de persones de totes les edats van participar el passat diumenge 25 de gener a la plaça de la Vila a l’acte d’homenatge als pratencs víctimes del franquisme organitzat per la Campanya Esborrem el feixisme sota el lema “Trenquem el silenci. 70 anys i prou”.

L’acte, el primer d’aquestes característiques que es realitzava a la població després de 70 anys de l’entrada de les tropes franquistes, va estar carregat de molta emotivitat, i fins el darrer moment no va estar autoritzat pel consistori i els cossos policials, els quals van posar molts problemes burocràtics als organitzadors.

L'acte començava amb un repic de timbals i l’encesa de diverses torxes amb la lectura per membres del Teatre Kaddish d’una explicació del succeit aquell dia a la nostra població. El moment més emocionant va consistir en la lectura dels noms de més d’una setantena d’afusellats, morts a la presó, morts als camps nazis i morts al front, mentres s’encenia una espelma amb el nom de cadascun. Després d’un intens minut de silenci que trencaren els acords de la Muixeranga, un membre de la campanya va explicar els objectius marcats per restituir la memòria de les víctimes, que continuarà el proper març amb la presentació d’una iniciativa popular al ple per demanar la substitució dels noms dels carrers de persones relacionades amb el franquisme, la retirada dels símbols franquistes que encara perduren a la població, la realització d’un acte oficial de desgreuge i la denúncia de que en trenta anys el consistori no hagi fet res. Aquesta darrera qüestió va portar-lo a assenyalar que independentment del que diguin els polítics hi ha un grup de persones i entitats que lluitaran perque es compleixin. Posteriorment el cantautor Bitxe va interpretar la cançó “No és això companys” de Lluís Llach posant punt i final a l'homenatge.

Aquest acte era el punt d’inici d’una campanya oberta a la població, en el que es pretèn, apart dels objectius descrits, fer diverses activitats de conscienciació d’aquella repressió durant tot l’any.

Campanya esborrem el feixisme, dignifiquem els carrers.

Pretenen anul·lar l’acte d’homenatge a les víctimes del franquisme al Prat de Llobregat

2009-01-23T00:00:00.000-08:00

[Comunicat de la campanya antifeixista]

El proper 25 de gener a les vuit de la tarda a la Plaça de la Vila del Prat de Llobregat un grup d’individus, entitats i col·lectius, dins de la Plataforma Antifeixista del Prat, en motiu del setantè aniversari de l’ocupació de la població per les tropes franquistes, realitzarem un acte d’homenatge a les víctimes del franquisme a la nostra localitat sota el lema “70 anys de silenci i prou”, amb la col·laboració de membres de la companyia de teatre Kaddish.

Avui divendres 23 de gener, dos dies abans de la realització de l’acte, hem rebut una carta signada per la cap de policia local del Prat, Teresa Carrasco,advertint-nos que l’ajuntament governat per IC-PSC, al qual se’l va notificar la realització de l’acte el passat 14 de gener, no és competent per autoritzar-lo, i que havíem de demanar el conseqüent permís dirigint-nos a la Prefectura dels mossos d’esquadra de la localitat. Val a dir que el cap de negociat del departament de seguretat ciutadana , Jose Garcia Barrios, es va posar en contacte amb la persona que havia tramès l’instància el dijous 22 de gener, per indicar-li que tot acte que reuneixi més d’un número de persones a la via pública no estava permès sense la prèvia autorització per part de la delegació del govern. Una informació que és errònia.

Per la nostra part pretenem realitzar l’acte que ja ha estat notificat pels mitjans habituals a la nostra població i volem expresar les següents consideracions:

Sabem que tot acte públic que s’ha realitzat a la nostra població no ha tingut els mateixos entrebancs burocràtics que ens estan posant a nosaltres. Molt més quan les persones que formem la campanya fa temps estem a diferents entitats i hem realitzat aquests tràmits en innombrables ocasions.

No estem disposats a demanar permís per concentrar-nos, menys quan hem notificat la realització de l’acte per les vies tradicionals. El dret de reunió i manifestació és inalianable i no necessitem cap permís de ningú per exercir-los com erròniament volen fer creure. Si algú creu convenient avisar a la policia davant un acte pacífic d’homenatge a les víctimes del franquisme és el seu problema i no el nostre. No pensem acceptar que cap cos policial reguli i decideixi quins actes es poden o no realitzar al carrer ni haver de demanar-los permís.

Entenem que aquests entrebancs són deguts a la naturalesa de l’acte i a la denúncia implícita que comporta cap a les autoritats en no haver fet res durant 30 anys per homenatjar aquestes víctimes i en no haver-se comptat amb el seu parer per fer-lo sinó el dels individus i entitats de la societat civil. Una forma de càstic que ja han patit alguns col·lectius i entitats concretes de la nostra població.

Precissament l’intent d’anul·lar aquest acte sota unes lleis absolutament restrictives venen a demostrar la necessitat del mateix i a refermar la nostra convicció de que el franquisme continua ben viu en les mentalitats dels que governen, per molt que se’n declarin “d’esquerres de debò” o hereus d’aquells als quals diumenge homenatjarem com es mereixen d’una vegada.

Plataforma Antifeixista del Prat. 23 gener 2009